Bm-1600*b-2 No te espantes que jò cànt, Perque m’ en pren com al cisne, Qui quant ja no tè esperansa Cantant acaba sos dias. Com veix que ma desventura De poder parlarte ‘m priva, No es molt que ma vida acapia, Puis d’ aliment ma servia. Mos ulls llamentan y ploran, Mon còr se romp com á vidra, Mas entrañas s’ arrabassan, Ma esperansa se mostia. Com veix que tú no tens culpa Sino alguns qui no deurian... Perque si en tal perseveran Es imposible que viscan. Plòr aquell estat alegre Que jò parlarte solia, Y are per ma desgracia Apenas mos ulls te miran. Plòr la llibertad passada, Que impediment no tenia Pera servirte á la clara, Que era lo que em dava vida. Mes ara vòl la fortuna Mostrarse ab mí tan esquiva Que no em dona llòch, pastora, Perqu’ una paràula et diga. Pero tot axò no basta, Perque mon còr may te olvida, Y diven que la privansa A mes apetit obliga. Axí puch dexar de amarte, Pastora, sia que sia, Com pòt el mar axugarse De sas àyguas cristalinas. Pastora mia, procura Fer lo mateix, no m’ olvidas, Y las paràulas qu’ em dius Fe que no sian fingidas. No desmais en mon voler Y de lo que et dig confia, Perque lo amor vertader Sa prova ab los imposibles. |
Scripta online > Scripta mallorquina >