Bm-1600*a-2

No sé per què, Margalida,

no vols amar un pastor

qui ta porta ferme amor

y t’ama més que sa vida.

 

Des que matas a qui mira

ta cara bella y hermosa,

faria cualsevol cosa,

perquè em mirasses sens ira.

              Ma voluntad t’he rendida

com per las obras pots veure,

y com t’ho dig no·u vols creure

no sé per què Margalida.

 

Si veus tan clar que mereis

esser servida y amada,

¿per què·t mostras tan ingrada

y dius-me que no·u coneis?

              Essent tan gran ton valor

que tot lo món anemora,

jo no sé per què, pastora,

no vols amar un pastor.

 

Mira mon cor qu·has nafrad

ab aqueixa ingrata vista,

no·m dons ja vida tan trista,

puis sabs que som ton criad.

              Mitiga tan gran rigor

perquè es cosa desigual

que turments y tractes mal

qui ta porta ferme amor,

 

Que jo servesque és molt just

y que mon cor sia teu,

puis naturalesa et feu

a medida des meu gust.

              No·m sias mal agrahïda

mira que jo som aqueix

que te vol més que a si mateix

y t’ama més qu·a sa vida.