Pronòstic de l’any

Bm-1756-2


Este añy, sia el que sia,

si Déu ho vol,

cada dia es pondrà el Sol

antes de nit.

Tot lo món serà regit

per tres personas.

Las cullitas seran bonas

si molt se cull.

El sens bañas serà sull,

qui en té, bañut.

Lo perdut serà perdut

per mala guarda.

Los asas duran albarda,

los cavalls sella.

Roba nova serà vella

en ser usada.

Serà bona la flassada

de setanta-un sou.

Correrà d’estiu el bou,

si el fan cuytar.

El pajès ha de sembrar

ans de cullir.

Los sembrats veurem surtir

les rels avall.

Veurem anar cap avall

tot lo pesat.

Tots gozerem sanitat

si estam bons.

Seran las ayguas de fonts

més que el foch frescas.

Las ·beyas no faran brescas

sinó de mel.

A los set planets del cels

orbs no·ls veuran.

De nits los frares mireran

en el cor sol,

cantant el re, mi, fa, sol

en las matines.

Seran famellas las gallinas,

mascles los galls,

y llevant-los els señals

seran capons.

Alguns estiran fallons

per pochs diners.

Fent la barba los barbers

la desfaran.

Alguns sastres picaran

sens fer renou.

Sis doblers faran un sou,

dotze un real.

Als dexebles de Tubal,

per més guañar,

veurem casi sempre estar

demunt el ferro.

En el porch no sanat, verro

tots li direm.

A més del Sol, gozerem

de Llummajor.

Serà contrari el refetor

a la talent.

Quant el pa serà calent,

serà pa fresch.

Molta gent pendrà refresch

per escalfar.

Lo añy vindrem a comensar

en nom de Déu:

podrà ser que fassa neu

o que no en fassa,

y si plou, no plourà massa,

tampoch murter.

A los deset de janer

veig surtiran

muls, cavalls, ans, y pendran

bendicions,

per por de tenir torsons

o malaltias.

Són después los derrers dias

o carnestoltas:

el jovent farà grans voltas

y grans balladas.

No crech que falten tepades

y desfrassats,

en lo que molts desbarats

se solen fer,

parexent gats de janer

per las tauladas,

y se fan moltas bugadas

sense caldera.

per llevar-los tal quimera,

del fort Vulcan

sobre el cap los posaran

cendra bendita

y per la Bondat Infinita

sosegaran

y la quaresma faran

fins al carnal.

                          (...)

 

Però ja estich enfedat

de codolada,

la cansó s’és acabada,

que estich cansat.

Quant he dit és veritat,

sens faltar mot.

Emperò, Déu sobre tot.

Comments