Promptuari catòlic

Bm-1839-6.4


            Havend un tàl señor Prudènci enviàd un fiy séu anomenàd Julià, á una ciutàd de Cataluña á estudiàr retòrica y filosofia, reparà que tornàd á caséua no feya jà aquélls àctes de religio y devocio qu’acostumàva; que no practicàva ni emb éll, nî emb sa màre aquélls señàls de respècte y submissio á qu’el tenia inclinàd desde petit; que no tractàva es séus germàns, germànas y criàds emb aquélla afabilidàd y amor que àntes; y sobre tot averiguà que parlàva de sas còsas de Religio emb molt de desprèci. Teménd per tànt que no fos estàd enganàd d’àlgún màl compañéro, ò que no hagués lleggid àlgún llibre dolént; el cridà á pàrté, y después d’haverlí fét evidència d’una conducta tan irregulàr, y pòc conforme á sa bòna criànsa que jà per si matéx, jà per mèdi de mèstres havia procuràd donàrlí, li diu: Es méu honor y es de sa méua familia, es ser jò ton pàre, y pàre catòlic, m’obbligan á posàr tots es mèdis possibbles parque tu emb sa téua conducta tàn pòc cristiàna, còm impolítica no mos desacreditas ni infàmes: sàpias, Julià, qu’es fiys son un depòsit que Déu entréga en sas màns d’es pàres, d’el cuàl devêm donàrlí conte; y que si se pèrdan pe sa nòstra culpa, Déu mos perdà á nòltros para sémpre: y par no faltàr jò á tàn estreta obbligaciò, hé fét més que no hé pogud par cercàrtê mèstres, qui t’instruissen, no sòls en sas lletras y cièncias humànas, sino tàmbé en lo més principàl de tot, qu’es s’enseñànsa y doctrina de sa nòstra sànta Religio.

            Cuànd en Julià senti aquéstas ultimas paràulas, và fér còm á mitja riàya de burla, y digué: Jo, mon pàre, emb sos estudis qu’hé féts hé adquirid àltres majors llums de sas qu’em donàren es primérs mèstres; y es llibres qu’hé lleggid m’hàn desenganàd d’aquéllas supersticions y tontarias qu’em féren aprender cuànd éra nin. Si, mon pàre, es llibres m’hàn fét obrir ets uys par conexer qu’un hòmo de judici qui té còm jò s’us de sa rahó desplegàd, no há de creurer tán fàcilmént còm sa gént ruda y ignorànt sas fàrsas que mos contan es Sacerdòts, qui no hàn lleggid més que cuàtre llibres ràncis, y son càsi tàn ignorànts còm sa gént d’es càmp.

Comments