Perellós de Pacs: Fugida d’uns galiots

Bm-1557-13.3

(...)

A XVII de noenbra 1557, al sol post, me portaren, estant jo a la Pesquera, huna lletra de Jordi Sant Juan, molt quortesa, an què·m deya que tres forsats que tenia per a gualeres, que·ran an Truch y an Veyn y an Far, que perque[1] los y avien tornats de Barselona, que perquè avian de purguar, que per a purguar y tenir-los segurs ell avia consultat ab lo senyor virey. Y que s’era determinat de posar-los a la tore Mestra y alsar lo pont que lo tingués per bé que duraria molt poch. Y axí jo, per ser vespra ja y no poder consultar, consedí que·ls y posasen. Y posaren-los a la canbra més alta a hon avia estat en Colom. Y jo fiu resposta a Jordi Sant Joan, molt breu perquè no tenia paper, dient-li com éram allà a hon avia manat que·ra la tore Mestra y que·ls tenia per molt poch segurs. Sayaladament li diguí per la porta falsa y que tramatés farer y fuster. L’andemà dematí tramat hun farer. Diguí-li jo que fes clau a la porta de la cambra ha hon estava permès. Dix lo farer que faria hun forallat y tres llaunas de fero per a clavar a la porta de bax de la tora Mestra. Jo diguí-li que molt bé portasen lo payn. Asó era a XVIII de noembra dematí y an Truch y an Veyn fugiren l’endemà, que·ra a XVIIII en la nit. En Truch fugí per la finestra demunt al pont de la tore Mestra. Y aprés ab la corda del pont devallà demunt la paret del pont y paret paret devallà. Y an Veny y l’altre no pogueren fer tant. Y isqueren per la porta falsa de la tore Mestre. Y devallaren al vall. Y an Truch ysà o tragué an Veyn. Y an Far trobaren l’endemà dematí devall al pont, ho que l’aguesen burlat ho que no l’aguesen pugut traura, ell restà ab los matexos grillons y manilles. Los altres dos dexaren los grillons a la tore Mestra, las manillas se n’aportaren. Jo tramatí an Gual a Jordi Sant Joan. No·l trobà, que·ra defora. Vingué tan prest hu algusir real y notari y dos hoficials y tragueren lo Far del vall y feren-lo deposar. Y an Gual, lo quastellà, tanbé. Jo aní-me’n en la hora al virey, y trobí’l que dinava. Fen-ma moltes festes y féu molt poch cas de la cosa. Los hoficials se’n portaren lo Far fins a mitga costa y aprés lo tornaren a la tora Mestra matexa. Y a XXII de dit, volent jo anar a pesquar, sentí piquar molt lo de la tore Mestra. Pugí dalt ab lo meu negra y trobí’l que s’avia desfet las manilles. Tramatí en Gual a Siutat a Jordi Sant Juan. No·l trobà que·ra a defora, ni Agustí Sant Juan tampoch. Llavores anà als notaris de la Procuració Real y perque[2] vingué lo farer aquexa nit y posà les coretges de fero a la porta falsa de la tore Mestra y dix que l’endemà vindria y portaria al payn. Y aquex dia matex dematí aportà lo payn y clau de la canbra ha on estaven los presos que quisà si la agués portada abans, puys avia tingut temps, los òmens no se’n foren anats. Y aquexa nit vingueren dos òmens a fer guarda dels òmens que jo tinch en llista.

(...)



[1] i 37 Corregim perquè.

 

 

Comments