Pere Antoni Jusama («En Serral»): Una lliçó

Bm-1915*-2.1


            Persones enamorades,

            vos don aqueixa lliçó,

            no per fer de fanfarró

            ni per tirar botillades.

            Hi som per dar instrucció

            a ses que estan atrassades:

            alguns casats i casades

            canvien d’aguiaró,

            tenen es pa menjador

            a ca seva, a un racó,

            de blat-xeixa recovades,

            i amb ordis i amb civades

            d’aquelles més mal granades

            se’n van a canviar-ló.

            I fan per estar millor

            aqueixes animalades,

            fent aquestes baratades

            que és pecat baratar-ho.

            I an es peus des confessor,

            venguen bones confessades!

            i paren i fan parades,

            un cop paren, s’altre no.

            N’hi en pren com s’emplomador

            que emploma olles cruiades,

            que vessen com les ha emplomades

            tant com abans o pitjor.

            Pensant sempre du’ es carbó

            apagat, fent flamarades.

            No volguent ser murmurades

            cercant es murmurador.

            Ells volten i fan voltades,

            cercant, però, encontrar-ló.

            Fan jocs a un gat traidor,

            no volguent quedar rapades. 

            Se tiren dins un caló

            no volguent quedar banyades.

            Volen ser ben festejades

            tenguent mal festejador.

Comments