Pere Antoni Cerdà: Preparació de les terres de conreu

Bm-1910-10.2


          Convé que la capa superficial de le terra que s’ ha de conrar, se pos lo més fluxa possible, a fi de que les plantes puguen arrelar be, respirar l’aire convenient y axís prenguin bona mesa.

           Per lo tant se llaurará be ab bones arades de ferro, o ab l’ arada romana, si hi ha fiters, o s’ esbancará ab los ganxos.

         A tota terra, tant si se conra cada any, com si no, será convenient que li donin tres reyes: la primera a principis d’ Agost, quant hajen aprofitat els animals les estivades; la segona a últims de Septembre, o millor encara quant sian nades les primeres herbes; y llevors a, temps convenient, la del sembrar.

          S’ aconsella binar o donar dues reyes abans de sembrar, perque ab la primera, o sia la del estíu, la terra absorbeix nitrógeno y ácit carbònic de la admósfera; y ab la segona, o sia la d’ últims de Septembre, quedin netes de males herbes, qu’ enterrades servirán de femada als sembrats.

         Es necessari que les dues primeres reyes sian fondes, a fi de que la terra quedi ben trencada; però en la del sembrar basta llaurar demunt, perque la terra de la primera capa es la més rica y la que conté més substancies nutritives.

      Una planta es un organisme maravellós; té poros y respira, y per medi de les arrels xupa y s’ assimila sals y altres substancies del seu entorn. Ara preguntam: ¿Com podrán pendre bona mesa les plantes, si les arrels troban un trispol dur y mal preparat? Per forsa haurán de dur una vida magre y malaltissa y donarán poc fruit.

         Que ho tenga present el conrador, si vol tenir bones anyades; en lloch de conrar molta terra y malament, val més ne conri poca y la pos be.

           Es un punt aquest de molta importancia y que s’ ha de tenir molt en conte, si se vol reformar l’ Agricultura.

       Les arades que sol usar l’ agricultura mallorquina son: l’antiga arada romana y les modernes de ferro. Encare que les modernes de ferro ab pala duguen ventatjes demunt aquella, en quant a llaurar fondo y trencar be la terra, amb tot y ab axò, no se podrá abandonar del tot la romana, perque en los llochs de pedreny, o de molts arbres, o fiters, les de ferro no farán bona prova.

           A n’ el Continent, a llochs ahon se conra en gran escala, s’ empren per llaurar máquines de vapor y altres arades, sobre les quals el llaurador hi pot cualcar; però a Mallorca no podrán tenir aplicació, per lo mal pla qu’ es el terré casi per tot.

          En quant a esbancar les terres, se podrá fer aquesta operació cada tres o quatre anys, cuidant de no traspassar la capa de terra humus y se tremparán llevors ab molts de fems y formiguers, segons sia necessari.

          Avuy, que hi ha reyes de ferro que llauren bastant endins, se podría suprimir aquesta feyna prou costosa, ab una llaurada ben fonda.

Comments