Bm-1900-2.1 Á un borratxo
A s’ hòrt de can Massanêt vaitx pendre un gat de vimblanch, y queya per dins es fanch, tant si anava tòrt com drêt.
Pe ‘s pònt de Binibassí ja no hi veya de cap uy; de tant qu’ estava remuy d’ es fanch d’ es mitx d’ es camí.
Com vaitx arribá, no ‘u sé, de tant qu ‘estava enfangat: jò treya de s’ empedrat, amb sus peus y amb su cap, fòch, sens tení fugué.
El sen-demá, de-matí, mumare vengué a n’ es llit: —aixequêt, massa has durmit, qu’ es sòl ja va per aquí.
—Duys òus y estopa de llí, duys padassos y una bena, que tench aquest pèu qui ‘m renya, y no hi ha cap òs, ni vena, qui ‘m vulga bé, demunt mí.
D’ es cap de vint y un día a Raixa me ‘n vaitx aná; y l’ amu ‘m va demaná: ¿Es metja qui ‘t va curá, quina habilidat tenía? Jò vaitx dí que no ‘u sabia, perque ‘s mal que jò tenía a ne ‘s mateix llòch está. |
Scripta online > Scripta mallorquina >