P. Ignaci Fiol: Avantatges de la confessió general

Bm-1670-6


               Aprofita en quart lloch la confessio general pera alcansar la humilitat, que es importantissima pera el cami de la virtut, y de la salvacio eterna. Explicarem be aquesta veritat ab vna comparacio: entra vn caçador à vn bosch espes pera caçar, y mata vn conill, ó vn colom, y apenas troba altra cosa; pero aconteix que pegan foc al bosch per quatre parts, perque es niu de lladres, y bandolers y el caçador se lo está mirant, puja la flama, creix lo incendi, y apoderas de tot el bosch, retiras la gent per el gran foc, y ja se abrasa tota la montaña, y veu el caçador que per vna part hixen fugint porchs salvajes, ceros, y cabres monteses, y per altra llops y raboses, y que volan perdius, musols, voltors, y resta espentat dient: nunca creguí quey havia tants animals salvajes, y caça grossa en aquest bosch: es que anave ab sola vna escopeta; pero ara que entra el foc per quatra parts, se ha descubert, y vist tot lo que tenia el bosch.

            Asso matex aconteix en la confessio general, que es: Sicut ignis, qui comburit sylvam, et sicut flamma comburens montes. Quant feyes confessions particulars, has de fer compte que entraves á caçar en el bosch de la tua conciencia, ab sola vna boca de foc; pero ab la confessio general: Revelantur condensa: se descobrin tots los animals salvajes de peccats, que estaven retirats, y encuberts; y trobas en tu lo que no pensaves, tanta caça grossa, porchs, onsos, llops, lleons, voltors de peccats de superbia, y ambicio; de torpezes, y desonestidats; y de injusticies contra la hazienda, y fama del proxim; peccats de gola, y glotoneria; y aquest conexement propri, fa que hu se humille, y es tinga per mereixedor de qualsevol pena, y castich.

                Io sé de vn home, que despres de haver escrita la confessio general, tingué tan gran asco, y ira contra si matex, que es tancá en vn aposento, y donás docents açots: llegie los peccats que havie comessos contra el primer manament; y deye á soles, aquesta es la justicia que mana Deu fer contra fulano (anomenantse á si matex) per aquests peccats, y donaves vn copios numero de açots; y despres llegie los peccats contre el segon manament, y donaves altres tants; y lo mateix feye als demes; y axi consta, que ab la confessio general se alcansa la virtut de la hvmilitat, tenintse hu en poc, y per merexedor de qualsevol castich.

             La quinta raho que nos obliga á fer confessio general es, perque ab ella alcansam victoria del dimoni. Conta Cesareo á aquest proposit, que en la Ciutat de bona vn Rector de vna Parroquia visqué molt temps amancebat ab vna dona anomenada Alheide, castigál severament el señor permetent que ell matex se penjas en la sua casa; trobál la dona penjat, y mort, restá molt espantada, y compungida ab tal vista; y deye en si matexa: ja aquest desditxat home ha donat compte á Deu; ja se ha perlat de mi devant del tribunal de Christo, ja está aquest en lo infern; tu Alheide guarda no vajas allá á fer li compañia en les penes, y torments, com lin has fet en les culpes. Restá tan atemorizada de aquella desesperada mort, que deixá el mon, y es va fer religiosa, y començá á fer vida nova; pero el dimoni la tentave, y perseguie de moltes maneres. Estant vn dia Alheide en vna finestra del convent ahont havia vn pou, posás el dimoni sobre la vorera, y volentla agafar ab les sues vngles per el coll, ella retirás, y caigué de espalles mig desmayada.

            Acudiren al ruido, y veus, y aportarenla al llit torná en si, y estant sola, aparaguéli altra vegada el dimoni, y diguéli ab paraules suaves, y amoroses, que deixás aquella vida tan aspra, que tot era dejuni, pobreza, mortificacio, y no servia tot sino de llevarse molts añys de vida; que tornás al mon, que ell li oferia vn marit rich, noble, y ben acondicionat, y passaria lo restant de la vida alegrement, gozant de les delicies, y regalos que Deu ha criat pera al home. Responguéli Alheide: no tinch altra sentiment, y dolor, sino de averte seguit tant temps, apartat luyn de mi, que ab la gracia de Nostre Señor Iesu Christ, nunca mes seré esclava tua; ni creuré en les tues embusteries, y engañys. A les hores el dimoni fent com si es netejás el nas, tirá los escrements á la paret ab tal furia, que saltaren á la roba de Alheide, y desaparagué; y lo que caygué en la roba parexia vna pega negrissima, y de tan pestilencial olor, que nol podian sufrir.

(...)

Comments