Montserrat Fontanet: Art de «conró»

Bm-1747-10.2


            a)

(...)

          Las faves en tenir un forch de altària entrecavau-las, y si no són espesas, metjancau-las com comensan a scurar cremayons, si són espesas antes, perque si se espera més, no hay podran entrar. Mes en ser arrencadas, dexau-las estar en gavellas, y tenir la era llesta per bàtrer-las, y en ser secas, luego a la era, per a què no se bañan en el camp, perque en bañar-se tórnan negras, vermeyas y lletges, y ya no volen còurer tant, per cuytoras que sían, y molts añys al mateix temps que se treuen los fems se poden tirar o posar a sembrar blat manut aresta negra en el goret de la terra més prima, allà a hont se dexarà treballar millor, aunque sia en axut dins olivar, o fora de l’olivar, y esta terra serà de set barcellas per quarterada.

              Y si al mateix temps en el rostoy de blat hay à bon toch, se pot sembrar sivade, y acabat de sembrar la sivade, que serà de 6 fins a 7 barcellas per quarterada, tornar sembrar blat. Advertesch y protest que quasi és ignorància tatxar llevor a terra, que un home no veu ni coneix, sinós que el qui sembre com veu se terra segons altres que ne haurà sembradas, ha de tirar llevor lo que creu que és per a dur aquella terra, y axí tatxar sense vèurer és bultar. El blat y ordi és lo mateix; la quarterade més baxa y ordinari necesita de una quartera blat o ordi y la quarterada més alta de 14 barcellas y axí de quarters fins a 14 barcellas se calsan totas las terras de Mallorca qui són tot terra. Perque un de Rubers tenia 3 quarteradas de rota y deya que en 12 barcellas sempre era y feya espès, y no denunciave que de las 3 quarteradas n’i havia set cortons de roca.

             Havem resolt las faves y lli, y donat y tractat de passo de la llevor que se concidera haver menester la terra, y trobant-nos encare en trèurer fems, digo que si al mateix temps plou, és convenient cessar del fems y acudir a lleurar per faves o per lli o girar el rostoy per fer restoble de ordi, el qual restoble, ya que va entre mans, difiniré de esta manera: V. G. tindrà V.M. 20 quarteradas de goret en el rostoy per fer ordi, el ferà de dos temps; vull dir que el sembrerà de duas sahons, estos és: deu quarteradas, las més primas, un mes y mitx antes de Nadal, y las altres deu sols que sian sembradas per a Nadal, y axí si una sahó no prova, ya provarà la altre.

(...)

 

            b)

(...)

           Les cabres és bestiar qui treu molt per lloch a hont no hay à abres, però si hay à abres fer-las enfora, no obstante los cabrits novells poden estivar en lloch de abres perque estos no fan mal ningun, antes bé castigaran molt los romeguers y tot gènero de axermim. Las cabres duen el preñat cinch messos, com las ovellas.

           Anem are de nudrir tosinos, qui fan lliuras; són bons animals y no costan gayre de pasturatjes, y axí en fer cria de estos animals y se segueix que sían duas o tres trutjas o moltas qui fasen los godinets totas a la una, importe que quiscuna estiga aparte y dividida, que los godins no se puguen mesclar, que com ellas arríban juntas de pasturar, tròpia quiscuna los seus tot sols o dins barraqueta o assoll o cambre o corralet y esta és la primera regla per nudrir y no dexar-los mesclar fins que manjen y sían per anar al camp ab ses maras, y la rahó és perque si estan plegats, com ses maras venen a donar mamar tots se afican a las primeras que arriban aunque no sia se mara y tots se amontonen y sols maman los més poderosos y los més ruïns quédan sense, y com assò és cada dia, de cop se aniquilan y se’n moren molts, y si estan apartats, quiscuns màman se mara y no se’n moren y axí va bo.

             Mes importe que tant com los godins màman que encare no mènjan és necesari que las trutjas, a més de lo que cúllan per el camp, que ménjan cada dia a uf, a lo menos una penxada, perque ellas han de menjar per ellas y se niarada. Y fora garroves mentres que allétan perque las axuguen y en menjar los godinets dar-los ordi, que esto és lo millor, o altre cosa y ab lo que ells se comensan a basquetjar prest seran nudrits y si a ses maras no los ha faltat concert que no se sían aprimadas en breus dias totas torneran voler verro. Y qui pretén nudrir animals de cerra y no fa lo que tench referit ya se desengañarà com veurà que gasta lo art: estos són bons animals venturosos perque moren grasos y grosos y morts honran y abàstan una casa. Y duen el preñat 3 messos y 20 dias.

(...)

Comments