Mode d’oir missa amb devoció

Bm-1881-6


           La santa Missa es un sacrifici y el únic de la lley de gracia, en el cual bax de las especias ò accidents de pa y de vi se oferex y sacrifica Cristo señor nostro á lo etern Pare, axí com en la montaña del Calvari se oferí enclavad en la creu; pero ab esta diferencia, que en la creu derramà la seua sang, y en la Missa no la derrama; allà patí dolors y penas, y en la Missa nó; en el sacrifici del Calvari morí real y vertaderament, y en el sacrifici de la Missa mor místicament per la mística separació del còs y sang. En el Calvari perdé la vida, en el altar se mos representa perdendla, y per axò se diu que ahy està viu en representació de mort. En el Calvari los qui sacrificaren á Cristo foren los verdugos, y en el altar qui el sacrifica es el seu amor. El ministre principal de aquex sacrifici es el mateix Cristo, qui se oferex á lo etern Pare: el ministre de ofici y per consagració es el sacerdot qui celebra la santa Missa, y el qui li assistex; y el pobble qui la ou es també en alguna manera ministre de aquex sacrifici, y per axò es necessari que los qui assistexen á la Missa tengan la matexa intenció que el sacerdot qui celebra, y per cuyo ministeri oferexen á lo etern Pare son divino Fill; procurand cumplir ab los fins que tengué Cristo señor nostro, cuand per son testament mos dexá aquest divino sacrifici en la nit de la cena; y de aquí es, que oind bé, ab fervor y devoció la santa Missa, se poden treurer tots aquells grans fruits, bens y profits que comunicà al mon el sacrifici de la creu, y par animarmos á aquesta devoció los diré en sustancia, y son los siguents:

            El primer es, que oind Missa agraim á Deu las misericordias, mercès, favors y beneficis que mos ha fet.

            El segon es, que li oferim per los nostros pecads el major sacrifici, y la major satisfacció que se li pod donar.

            El tercer es, que regonexem en gran manera la seua soberanía, majestad y supremo domini.

          El cuart es, que oferim par alcansar novas mercês y beneficis lo més que porem donar, y lo més que Deu pod demanar, pues es el seu propi Fill, qui no pod ser més.

            El quint es, el perdó de los pecads venials.

            El sisê, se alcansa gracia par confessar los mortals, y evitarlós, y crexer en virtud.

            El setê, á aquell qui está en gracia se li aumenta, y la pena del purgatori se li disminuex.

          El vuitê es, tenir un grandissim motiu par esperar que aquel dia que oim Missa Deu mos alliberarà de molts de perills y desgracias, segons sant Agustí; el cual també diu, que el àngel de la guarda va contand y escrivind totas las passas que un homo dona par anar á oir Missa, para que Deu las hi premiy.

            El novê es, que Deu dona bon succes á los negocis temporals.

            El dezê es, que la vista devota de Cristo en la Missa cura las malaltías de la ànima, millor de lo que curavan las del còs la vista de la serpent de metall, y la hombra de sant Pere.

            El onzê es, que el Señor dona el seu sustento á los qui ouen bé y ab devoció la santa Missa, axí com el dona el rey á los seus criads qui el servexen á la taula; y finalment son tants los profits que se alcansan oind la Missa ab reverencia y devoció, que no solament fujen los dimonis del olor del sacrifici, sino que també derrama un particular consol en los qui la ouen devotament.

(…)

Comments