Bm-1858a-2 Adèu á Mallorca
Sènt el cor que ja no alena ab la forsa ab que alenaba: es gel de mort dins mas venas sènt que ma vida s’acaba. Veix que aviat deixaré el mòn, mès, fret, abans de romandre vuy cantá’ demunt ma fossa, girats mos uys vers ma patria. Terra hermòsa hòn he nascut, per qui he plorat mòltas llágrimas, jo t’ dich adèu pera sèmpre, adèu, Mallorca estimada! Jo volía que s’ mèus óssos guardats per tu descansassen: la sort me dòna altra fossa, fossa hòn no geuen mos pares. Adèu jo t’ dich, ¡oh Mallorca! per sa derrèra vegada... mès cuant m’hajen soterrat jo vendré á veuret’ encara. Vendré á veuret’ com un dia cuant tòt sol jo men anaba á alenar l’aire del cel, ó á la Seu á ajonearme. Bres de pau de ma infantesa, llit, après, hòn anyoraba l’amòr quel cor no tenía, l’amòr que había somiada. Terra d’hort y penyalás, per la mar enrevoltada, jo aniré á ton puig més alt per veure’t tòta plegada. Jo aniré á trobar sa fossa hòn soterraren mon pare… per s’abrassada de mort que èll, morint, me demanaba. |
Scripta online > Scripta mallorquina >