Miquel Segrera: Un moliner polissó

Bm-1829-2.1


Jo are estic cunvidat

per fer gloses un sens fi

d’en Juan Mas des Mulí

qui es molre a quebat;

le cause serà estat

que malement s’és trattat,

veau exò que vol di.

 

Qui a si, que teniu blat?

se pasetxe pes carré

ha tres sous el vos molré,

des mes ensà des jané

jo quasi no he envelat;

si no en trop, estic negat;

jo [a] real lo posaré

y ses mans franques prendré

y seré perjudicat

jo estic ben enterat,

equet añ com quenparé.

 

Teniu per lladronerie

per tot es poble de aquí

en Juan Mas des Mulí,

ell tutom lo deya axí

que qualquna ell ne farie.

 

Coneis equeix jovenet

qui es molre a devellat?

Ell és un lladre de blat

perque robava en es sac

de l’amo·n Bernat Moset.

 

En es sac de se llevó

que ey vie duit per sembrà

ell lo enave a buydà

y no u pogé logrà, no,

perque l’amo l’ey trobà,

en aqueyx gran pulisó.

 

Es sac de l’amo·n Moset

pensant tenir-lo gordat

n’i llevave en un gran plat

y per poch més que ajés estat

ell ni·n dexave poquet.

 

Tot eu fa pagà en es plat

repare si·l trenquerà,

jens de calco no ey fa,

roba farina y blat

perque ey està acustumat

y no se·n sebrà dexà.

 

Si molre li voleu da

en aqueyx gran jovanet,

per enà a lo beratet

ell vos surtirà caret

perque en tenda el sol posà

y s’eument que llevò ey a

se ferina sol llevà

enb un plat que [és] grandet.

 

A un li va subsey

que molre li va donà

enperonses li va di

que l’ey vulie pesà

y sabeu que resultà?

que més nefrat en surtí

perque en tenda es blat posà

y s’eument que va tení

enb un plat ley va robà

en Juan Mas des Mulí.

 

Jo are en som descuydat

però esò puc esplicà:

qui es molre li pesà

és l’amo de Son Amat;

en vie llevat un plat

con se ferina tornà.

 

Ell és ase y coyó

y de agut se vol portà

que no sabs com se campà

d’en Juan de Son Vadó.

 

D’en Juan de Son Vadó

molt malament se·n campà

se compostura costà

de mêles que li robà

8 duros se funsió.

 

Si l’ey diven li sab greu

y [ta]teyx s’és sebut ja

de un capell que va robà

a se fire de Sineu.

 

A se fire de Sineu

un capell ey va robà

dins se bease el posà

de un qui era cuñat seu;

 

encare no l’a esquinsat

enperonses bo ey fa

ell diumenje el durà

posat demunt el seu cap

mirau aqueyx desfresat

de quina manera eu fa.

 

Vols veure si és conegut

es seu vici de robà?

Lo añ pesat es vermà

se mare y tot va engenà

a queyx animal futut

que de reñs que li robà

quebà de unplí es seu cup;

quin onra és tant futut

que no se deu confesà.

 

Se mare una vegade

entañ, en tens de vermà,

el tengé a treginà

y [com] se va capgordà

a caseva es reyms dexave

y, perque d’el ja no fiave,

en Peret va preguntà

y molt bé eu va finà

però no el va destepà

perquè a conte no li estave.

(...) 

Comments