Miquel S. Oliver: La ciutat de Mallorques

Bm -1906-1


L’extensió que llavors s’obria davant dels nostres ulls, desde Sineu a Manacor, era per tot extrem interessant. Ni planura desolada ni serral: una ondulació continua del paisatge, am pujols i comallarets, am clapes de pinar i garriga, am trinxes de sementer, d’un or verd, internant-se a manera de llacunes, en el misteri dels boscatges llunyadans. Daus blanquinosos, de terres gredoses, alternaven am daus siena de terres de regadiu, am blats i ordis, tacats de l’ombra simetrica de les grans figueres patriarcals. Casetes i boals, ençà i enllà, en blanca escampadiça, animaven la solitut. Desiara sorprenien, com episodis curiosos, la vella sinia, o la teulera abandonada, o el forn de gruix enrunat. Si la linia ferrea s’acostava a la carretera, descobriem les porxades i menjadores dels hostals, amb els carros envelats esperant pera rependre la caminada. I ametllers i més ametllers, i figueres i més figueres; tot aprofitat, tot sembrat, tot viu en producció sempiterna. En el compartiment proxim, junt amb els viatjants, hi anaven dos empleats forasters del servei d’investigació d’Hisenda. Varen estar llarg temps a la portalera, contemplat aquell bé de Déu de terres, d’hortes, d’ametllerars, de figuerals, de garrigues on pasturaven les guardes d’indiots (galls d’India), am suggestions de fira de Sant Tomas... Jo sentia com un dels dos empleas anava dient a l’altra, completament abstret en la contemplació:

-          ¡Qué rica es España, Ansúrez!

Comments