Miquel Ferrà: Els Reis

Bm-1930*-2


Els Reis

 

Demunt pacífics dromedaris

atravessant els solitaris

carrers de viles y ciutats,

els Reis s’en venen d’Orient

en caravana resplendent

per camps plujosos y nevats.

 

 

Embolcallats dins una bruma

qui los sublima y los perfuma

d’olor de dies innocents,

los entreveim en la distancia

qui nos separa de l’infancia,

cad’any portantnos la fragancia

d’aquells ensomnis tan plasents.

 

 

Quant de la nit dins el misteri

sentim com notes d’un psalteri

que la natura va esgranant[1]

la freda pluja qui pausada

degota sobre la teulada,

engrossant l’ampla torrentada

y les montanyes blanquetjant.

 

 

Llavors remulls y silenciosos

els reis avançen lluminosos

dins la nocturna soletat.

Venen dels reines on dominen,

tan lluny qu’els homos no hi afinen...

Qui sab els dies que caminen,

qui sab les terres qu’han passat!

 

Y ningú vetla eixa passada,

sino la lluna qu’esblaimada

dins la nevosa nubolada

difon un nimbe auriolat,

y en blanca llum els camps anega,

guaitant pel núbol qui llenega,

com una reina fredolega

derrera un vidre esmerilat.


Miquel Ferrá



[1] Corregim esgrant.

Comments