Coláu. ¡Raboa!... Deválla un pòch
antes que venga la gént,
y que dugan aigordént
y qu’estiga encês es fòch.
Raboa. (sortint.) ¿Qu’es estat?
Coláu. Triunfo
completo:
repica sas castañetas.
Raboa. ¿Tens sa vara?
Colau. Y sas pessetas,
que’s lo millor de’s butleto.
Raboa. Vamos,
vamos, contamó,
¿còm s’ha dada se batálla?
Coláu. Mos
guañyava se canálla,
y l’he duyta á sa presó.
Raboa. ¡Jesus!!...(ab molt d’espant.)
Coláu. Heu he agut de fé,
perque la má anave bruta.
Que no’m prenguin per recluta.
Raboa. Es
mássa gròs es fasté.
Colau. Ell saps que son d’atrevits!...
Protesta y altra protesta,
qu’es aquella, qu’es aquesta
y justici, y fuera, y crits.
Y aumentava s’avalòt
cuant venía un ciutadá
que’s proposava votá...
y es trobava sense vòt.
Es estada una elecció
que ni Sorrilla y Sagasta, (ab
ènfasis.)
-Diuhen que no’n vòlen casta
y crec que tenen rahó. (riu.)
Raboa. Ben
fét, qu’aprengan, així...
y no t’escoltis rahons;
¡ay! si jò dugués calssons
no hi feya falta botxí.
Colau . Ja
han rebut un esclafit
que no’l sen durán á fira.
Mentras sèga á sa cadira,
seré
l’amo de’s partit.
Raboa. Bòno, y are, ¿que se fá?
Colau. Parte
en es jutje en seguida
y per segona medida
fermats á ciutat demá.
Será un còp mèstre. (refregantse las mans)
Raboa. ¡Salero!
Jò no cap á dins sa péll;
ja pòts dur alt es capéll,
qu’élls no valen... ni per céro.
Colau. Me’n vaitx á davés sa plassa
á vêure cóm va’s cotarro.
Raboa. ¡Alèrta!... (prevenintlo.)
Colau. (Mostrant un revolver.) A boca de carro
despararé bala rassa. (Se’n vá)
Ja estau baix del méu domini
y
heu de sêbre qui som jò;
òdi
vos jura mon cò,
guèrra
á mòrt y estermini;
siga
rave ò aubergini
la
vos tendrêu que tragar,
que
tots teniu que pagar,
en
que vos doni amargura,
tota
sa rábia y tristura
que
m’haveu féta passar.
No hi ha plas que no’s cumplêsca
ni
dêute que no se pach:
¡ja vos ténch á dins es sach!...
¡vos heu quedat á la frêsca!
voliau
llepar sa brêsca,
y
heus he picat á sa coua,
sou
donetas de filoua
y
heu olvidat es papé;
però
jò heus enseñaré
lo
que sap fer sa Raboa.
Hem triunfat!... d’orgull rebent;
ja queda nòstro es poder...
corêt meu, respira aplêr,
calma un pòch es teu torment;
desde avuy teniu present
que no hi ha contemplacions,
multas, garròt y presons
vos donará aquesta mare,
que’s meu Colau du sa vare,
però jò duch els calssons.