Miquel Aguiló: Un estudiant com molts

Bm-1912-3


ESCENA I

 

 

LOLA                       (Dreta devora un portal.)

                               ¡¡Enric!! ¡¡Enric!! axequet (pausa)

                               Ala, axequet aviat,

                               Que al instant has de partí.

                                 (Lola s’ asseu devora na Mercedes)

                                                        (Entre n’ Enric y diu:)

ENRIC                    Bon día;

                               Qu’ han passada bona nit?

LOLA                       Si, y tú qu’ has pogut dormí?

                                  (Besa sa ma á son pare y á sa mare)

RICARDO               Escolta aquí, estimat (Enric si acosta.)

                               Diguesmé lo vertadé:

                               ¿Cuants de duros has mesté

                               per comprá tot es papé

                               y llibres d’ es nou añy cuart?

ENRIC                    Jo, per dí sa veritat,

                               ara no vos ho puc dir

                               fins que seré á ciutat.

                               Perooo... crec qu’ emb so bolic

                               qu’ ara jo vos he afinat,

                               no estaría embarassat

                               de tant sols pegá es camí,

                               sinó de, en haver arribat,

                               comprá tot lo que m’ heu dit.

RICARDO               Ja hu crec ja, tros d aubercoc,

                               que molt te devertirías

                               y poc estudiarías

                               emb sos dobbés d’ es bossot. (Pausa)

                               (Ricardo agafa un bolic de demunt es bufet.)

                               Vat aquí vint y cinc duros

                               y compra tot lo qu’ has mesté

                               y si ‘t sobra cap papé

                               no ‘l tudes com es baturros;

                               gordel fins que jo vendré

                               que pentura em caurá be

                               per treuret, fiy meu, d’ apuros.

ENRIC                   (Aparte) ¡Oh! que me devertiré,

                               jo que domés tenc mesté

                               no arriban á quinse duros!

RICARDO               (Axecantsé dret y acostantsé tot dos á s’ apuntadó.)

                               Una llissó et vuy donar,

                               fitsetí be emb lo que ‘t dic:

                               ¡alerta! á no estudiá

                               y á tení cap mal amic,

                               perque si arrib á afinar

                               qu’ has faltat á lo que ‘t dic

                               per porqué t’ he de llogar

                               emb l’ amo de Son Antich.

                               Ja sabs tú que l’ añy passat

                               dugueras cinc carabassas

                               sensa haverné «ni aprovat!!»

                               «sols una» de entre tantas.

                               Y per aixó desde ara et dic

                               que si enguañy hu fas axí

                               no pensis trobá es camí

                               per vení á nes teus pares

                               perque si t’ ho proposaves

                               surtirías... ¡¡mort, de aquí!!

LOLA                      (Axecantsé) No t’ enfades més, Ricardo;

                               s’ atlot fará devuit añys,

                               sabrá gordá més es blancs

                               y no será tant panchoflato.

RICARDO               Per aixó es que jo m’ enfat

                               perque ja te devuit añys

                               si encara no ‘n tengués tants

                               un homo li pot passar.

                               ¿Tú que dirás que no ‘s vé

                               tot lo cuant li he espressat?

                               Noltros mos hem de matar

                               per fe homo aquest soldat

                               y ell en lloc de apreciar

                               lo que son pare ha gastat,

                               mos ha surtit un tudat

                               que no va d’ estudiar.

 

(...)

Comments