Mateu Obrador: Carta a Milà i Fontanals

Bm-1872-4


            Palma, 27 febrer 1872

 

            Valent donzell me deis en vostra lletra derrera, mon aymat mestre; lletra que jo he llegida més de duas vegadas perquè goitx y casi orgull me dóna l’ vèurer qu’un homo savi con vós tinga tant bon afecte a un xicot com jo, y que li don dret de titolarlo son amich. Això és per mi una prova més de que la vertadera saviesa no s’allunya may de la modèstia y de la senzillès de cor, y que al costat seu no arrelan may la presunció ni la vanitat inflada, qualitats que sols tenen los pedants y savis de bambolla. Siga con vulla, vós m’haveu tret un nom, valent donzell : jo, en canvi, vos n’he tret un altre que no sé si’us plaurà; mes lo cert és que sempre que de vós parl’ he dat en la mania de dirvos el pros Milà. Si’us desagrada, digaum’ho y no vos ho tornaré dir més.

            Molt, molt content estich de que m’hajau enviada una de las vostras poesias. Ab molt bon gust la posaré en lo vinent nombre de la Revista, y l’ fet de vèurer en ella vostro nom serà llissó eloqüent per alguns de nostros literats d’alto copete que fins al present sembla que tenen a manco d’escríurer hi alguna cosa, per més que molt los hajam pregats.

            En Lluís Pons (que després de vós també és mon mestre) diu que llegint una poesia de las vostres li apareix qu’haveu viscut durant lo setgle d’or de nostre Literatura, perquè sabeu trovar de tal manera que no n’ saben molts poetas de vuy en dia, y las vostras composicions respiran classicisme per tots els poros. En casa del mateix hi hagué, diumenge vespre, una reunió literària en obsequi a la fa poch casada Na Manela de los Herreros, ahont assistiren bona part dels poetas y poetisas palmessans. Allà llegiren algunas poesias, se cantaren cançonetas referents al objecte, se tocà l’ piano, y, entre altres personas notables, passà la vetlada ab noltros En Lluís Salvador, archiduch d’Austria, al qual conixereu per lo que d’ell hem dit en lo nombre 2 de la Revista. Na Manela s’és casada ab n’Enrich Bonet, que, si no és poeta o lliterat, és, en canvi... escrivà de l’Audiència.

            No recort si vos tench dit l’haver rebut el Calendari que m’enviàreu y del qual envio vos don moltas gràcias. No vos vull dir res del Cas veritable, perquè tendria que repetirvos lo que d’altres vegadas vos tench dit : així és que jo no cerch altre cosa sinó vèurer alguna producció vostra de la qual vos puga dir: — No m’agrada — (mal de fer serà), perquè no aneu a crèurer que vos alab sempre, per lo molt que vos estim.

            Contentíssim estich també de la promesa que m’ feis de dos articles de Literatura per publicar en la Revista. Si tots los homos de ciència com vós ho fessen així, per cert que l’ paper de la Revista s’ posaria a bon preu, y pujaria ben amunt, com a vegadas succeyeix ab lo paper de Bolsa.

          ¿No vos ha succeït may que, volguent dir moltas cosas, de tantas que són, no acertau a dirne cap de la manera que voldríau? Això, lo que m’ passa are a mi : dich y dich, y encare no posa la ploma sobre l’ paper lo que jo vull o pens. Per tant, vull ja acabar la present, demanant-vos que no’us descuideu de escríurerme de tant en tant; perquè, si vésseu el plaer que m’ dónan vostras lletras, y no tenguésseu atres cosas que fer, m’en escriuríau una cada correu.

            Descuidava m’ de dirvos que vaitx arreglant con millor puch l’acabament del treball, però m’ falta per això algun material que no m’ serà possible tenir fins que, per festas de Pasco, vaja a Felanitx.

           Prech a Déu que’us curi pronte de la vostra malaltieta; esper la vostra Complanta, que ja pens quina serà ella; y, encara que bé ho sabeu, vos vull repetir una vegada més que molt vos estima

                                               

                                                                        Mateu Obrador Bennassar

Comments