Bm-1880-2

                                                           La lletera

 

                                               Mes qu’un pasco de contenta

                                               Va sortir una lletera

                                               Molt airosa y falaguera,

Garbosa, llesta y llaventa.

Una gerreta de llet

Duya a vendre cuidadosa

Y estava tota gojosa

Tenint ja son conta fet.

Per lleva es seu cansament

Y entretenir es camí

Comensa a esplicar així

Son alegre pensament.

Aquesta llet, gastos nets,

Em treurá mes de vint sous

Ab ells pug comprá cen ous

Que m’han de fé cent pollets.

Cent galinas al present

Com cent galls d’indi, tendré;

Per a Nadal las vendré,

Y compr un porch al moment.

Menjant a no poré mes

Dins poch temps engreixerá,

Y qui el me voldrá comprá

Ha d’escopí bons doblés.

Llavó em pos a negociá,

Y en llevá un poch a n’és bech,

Arrib a aplegá un talech

Que no’l puga suspesá.

Dient així tant s’entrecuita

Que tropessa la pobreta

Y li caigué sa gerreta,

¡Riquesa per hont m’ets fuita!

 

Es qui fa es contes tot-sol

Sens tenir a Deu present

Fabrica torres de vent,

O cássa aucellets al vol.

Jo sempre em recordaré

D’un adagi qui fa vasa,

Y diu, qu’uns contas fa s’asa

Y s’altre el fa es traginé.