Maria Antònia Salvà: Carta a Mateu Obrador

Bm-1908-4


             Sr D. Mateu Obrador

 

             Estimat amich:

          Rebuda sa seua afectuosíssima carta y tant En Francesch com jo quedam entesos y conformes en lo que mos hi diu. Esperarem, ido, sa primera bona avinentesa que voste puga aprofitar, per du a efecte sa tan desitjada espedició a-n es puig de Randa. No’s descuydi d’avisarmos tot-d’una que tenga lleguda ¿Heu sent?. Mos ho té promes, y lo promes s’ha d’atenyer. Quedam axi.

           No sé, quant anirem a ciutat. De totes maneres no podrà essé fins passades ses fires, y sa derrera es dia 18 d’aquest mes. Encara que hi anássem despres, farém bò a no estarhi gayre, jo esper que no mos hi assolarém fins passat Nadal. ¡Ara..! No’m toca a mi resoldre!

           Estich ben contenta de lo que mos diu de sa milloransa d’es nin com tambe de que ja tenga Na Beleta a ca-seua, bona y sana. Los me comán ben molt a tots.

          Na Margalida ara ja esta bé, gracies a Deu, y a la fi hem trobada cuynera; qu’ha de comensá dissapte. A poch poch tot s’arriba a compondre. Ara ja tendrem personal lo que importa que surta avengut.

            Molt vaig pensá en voste com vaig sebre p’es diari sa venguda de s’Archiduch. Tal volta Deu heu ha compost axi per du a bon terme aquest plet qui fa tants d‘anys que dura entre voste y ell. Deu tot ho pod, y axi hu fará, si li convé a v.; jo pregaré molt per aquest assumpto. ¿No es ve que l’ha sentida, a sa proteccio especial de Deu en temps d’es viatge?. Tengui confiansa, ido, que Ell ho pod du tot a bon port, y le hi durá, si es convenient. Una cosa volria dir’li y es que si no li feyen justici, s’esfors per no criâ rencor, sia generós, sia llarch a perdonar, que Deu ja li asistirá per un altre vent. Ja sé que voste no n’ha mesté de conseys meus, pero permeti que le hi recordi; pensi en la gran figura de Job, pensi en l’historia de Valter y Griselda, pensi sobretot ab el Bon Jesus demanant perdó p’els qui l’enclavaven, y será generós. Ja m’escriurá el resultat de ses seues gestións, y Deu fassa que sia axi com jo desitx y li deman, si convé. Estich segura que tots els qui li son bons amichs pensen com jo. Y d’amiga, ja sap que m’en apreciy d’esserley sempre

 

           Maria Antonia

 

           Lluchmajor 1 d’Octubre - 1908         

Comments