Marià Aguiló: A un ciprer

Bm-1898-2


Á UN CIPRER

 

 

Per què ‘t crearen, oh arbre,

sens ombra, ni fruyt, ni flor?

¿has nascut sols per fer por

devora tombes de marbre?

Tot arbre qu’ engrons l’ oratge

bat sos rams fent dolç renou,

mes lo teu negrench fullatge

gemega si ‘l vent lo mou.

Si ‘ls pámpols verts se bellugan,

si ‘s va gronxant el lloré,

si ‘ls embats ab les flors jugan

y l’ esperança s ‘en vé;

Com un llamp fuig y s’ esborra

tot pensament de conhort

guaytant tú, feresta torre

de la ciutat de la Mort.

A cada poble t’ he vist

á les portes del fossar;

digam, centinella trist,

què ‘ls defunts te fan guardar.

¿Per qu’ es que sempre en els punts

te posan més solitaris,

 y vius sentint les pregaris

que resan á n’ els defunts?

¡Oh! ja ho sé... perque t’ arrel

mostra á n’ el cors el seu llit,

mentres que ‘l tronch, com un dit,

senyala á l’ ánima ‘l cel.

Comments