Bm-1874-2

Mallora n'es una perla

Enrevoltada del mar,

Altas montanyas li guardan

Sos hermosos comellars

Tant com n'es bella Mallorca

L'estiman los Balears;

Tant com l'estiman els paga

Ab los richs fruits de sos camps,

Los ametlers abundosos

Y los antichs olivars.

Creixen ab verda espinera

Tarongers y figuerals:

Fontetas de claras aiguas

Regan las terras del plá.

Ahont s'extén groga catifa

De xexas, ordis y blats.

Mallorca n'es una joya

Qu'un rey d'Aragó guanyá.

Los Sarrahins la ploraren,

!Bé la podian plorar!

—«Mallorca mora era bella»;

Digué lo fill del Koran:

—«Mes bella'n será cristiana»

Lo rey en Jaume exclama.

(...)

Dins un paradís hermos

Nasqué un tendre lliri blanch,

Pur lliri que fins á Palma

Ab sos perfums arribá.

Aquesta flor tant hermosa

Fou Catalina Tomas.

(...)

Esclava d'amor vivia

Per las montanyas y l'pla

Y com perfum d'un jardí

Pujaban al cel sos cants.

Dins un monastir tancada

Entre oracions y traballs

La perla de Valldemossa

Com blanca rosa de Matx

Obrí son calçer per rebrer

Las besadas dels embats

Obrí son cor que Deu crida

Ab dols eco enamorat.

(...)

Verge que sou de Mallorca

Lo present que mes li plau,

Santa que ab dé lo cor meu

Tantas voltas ha invocat,

Jo voldria ab ricas joyas

Fervos corona imperial

Y un altar guarnit de perlas

Esmeragdas y diamants.

Voldria que l'sol de fé

Sortint del temple cristiá

Dins els cors dels que no crehuen

La seua llum escampás.

Y per vostro amor juntantse

Joves vells, petits y grans

Per tot lo mon celebrasen

Vostres virtuts celestials

Mes jo per vos, Catalina,

no tench un present mes gran

Que mon cor...que ja no es meu

Puis fa temps que l'vos he dat.