Bm-1875-2 Diu qu’això era, diu que no era, bon viatje fassa la cadernera: Está una gabia de vert pintada, d’un clau penjada a sa paret; y a dins sa gabia canta y s’espluga, voltetja y juga, un aucellet. Un tros enfòra per si llenega, per ferne vega si el cas caigués, un moixot negre, just pell y ossos, bada uns uys grossos com á salés. “Ay! diu amb rabia y amb alegria, si cualque dia sa gabia cau! No estará encara des clau despresa, ja hauré fet presa; miau, miau; miau, miau”. S’aucell s’assusta, p’es moix se gira; tan lluny el mira que no té pò. Es bec se torca, estira una ala, y amb molta gala li canta això. “Per més que’m miras amb bona gana, sa fam t’engana; aley! piu, piu! Aquí no arribas, aquí no hi bastas, a mí no’m tastas; aley! piu, piu!” Es moix de rabia tot s’escarrufa, sa pell arrufa, sas arpas treu; alsa sa coua, vincla s’esquena, bufant alena i fa un remeu. D’es bot que pega sas bigas toca; com una roca cap avall cau, y treguent forsas de fam y rabia toma sa gabia junt amb so clau. D’ets uys encesos espiras llansa; no hi ha esperansa pobret aucell! Prest unas arpas te ferán trossos carneta y ossos plomas y pell. S’aucell tremola; pensa en la vida; cerca una eixida; fuitj á un recó. Per sort li dona salvació certa sa porta uberta des bevedó! Amb sa caiguda s’es esfondrada: ell sa volada pren per fugir, y vola amb totas sas forsas seuas; “Aletas meuas treisme d’aquí”. De cop s’atura, darrera es gira, es moix qu’el mira enfòra veu: Dalt una branca ben alta es posa; méntres reposa canta amb gran veu. O moixot magre, sa berenada s’en es anada per no tornar; sa gabia et queda si això’t consola menja escayola per berenar”. Mentres que canta y així bravetja una passetja pára un al·lot: Ben prest en terra s’aucell badaya, y una riaya sent d’es moixot. Es mateix dia cuant fosquetjava, un moix menjava dins un ribell: entre ses sòbras qu’assaboría, també hi havía ossets d’ausell. Mentras qu’ alegre tal vega feya, contan que deya miulant ben fort: “Si feres befa, be l’has pagada; sa bravetjada t’ha duit la mort”. “Sa sòrt se gira, no hi val sa manya; es qu’avuy guanya pert altre pich. May es fer befa tengueu per gracia de sa desgracia
d’un inimich.” |
Scripta online > Scripta mallorquina >