Lluc

Bm-1917-8


       Lluch

El sol es post. L’hora que els boscs preparen la meditació, després de resades les ave-maries, ès arribada.

      Ja som a Lluch, el santuari que ha gombolat més generacions de Mallorca. Tenc per mi, que un mallorquí que no hagui besat mai a la Mare de Deu -al hora de la mort- e-hu deu tenir a sa conciencia!...

      Les nostres cornetes, a la Font cuberta, han comensat a tocar; i les seves tonades m’han semblat estridents desafinaments. Aquí, a Lluch, no es deurien permetre altres remors, que els remors de les Ave-maries, que van deixant als quatre vents els peregrins.

      Deixàm depresa els bordons i entràm a l’Esglèsia.

      El temple il·luminat de sobres està ben concorregut. Es que a Lluch s’hi arreplega tot Mallorca. Si parau esment a les fadrines, pel modo de compondre’s la clenxa, sabreu de qui ‘ n poble son. Are modernament les senyoretes, no saben anar a Lluch d’altre manera, que amb espardenyes blanques i amb capellet de piqué. De lluny, les pendreu per /Colometes\, i si s’atansen veureu que sota aquell capellet tant blanc, s’hi amaguen unes galtes que tenen la vermellor de les bufarelles taronges de Sóller; o uns ulls, -massa ulls per una tota sola;- altres vegades lo que de lluny vos semblava gentilíssim, de prop, no ès més que prosa... benhaja les vegades que arriba a prosa rimada!; perque lo que ès de dònes, ni ha de més classes... que dònes!...

      Acabada de resar la lletania de salves, pujam a aplegar mans a nostra bona mare de Lluch. Acompanyen nostres pregàries, les cantories d’aquells angelons, que encare no saben casi més del món, que cantar a la verge!

      Després de sopar, tencada la cel·la de part de dins, recolzat a la finestra, vaig contemplar el cel. Mai el Deu que serva amb sa dreta el llantoné d’estrelles, m’havia semblat tan gran com are!

Comments