Josep Maria Tous: Flors de Lotus

Bm-1900*-2


Flors de Lotus

 

Son les flors de la llacuna:

s’obrin al bes de la lluna

en les hores llargues de la trista nit.

La llecor ne xuclen de les aygos grises

de les aygos sempre llises

que ni aixecan ones, ni fan may brugit.

 

 

Creixen, plácides a l’ombra

dels corals de degotís;

dins llurs fulles guarden misteriós encís.

Los cisnes les broden de blanch plomissó,

los cisnes que sens remó

van traçant cercles sens nombre

dins l’aygo, y s’allunyen com blanca visió...

 

 

A eixes flors ni per estones

les rondetjen papallones

ni fenera abella hi va a treure mel.

Tenen sols per confidentes

les vibrants libélules d’ales transparentes,

les de groch pintades y color de cel.

 

 

Ran d’elles cantant no’s posen

los bards del boscatje, dolços rossinyols:

a vegades hi reposen

unes aus agegantades

coll d’ánfora grega, ales retallades,

bech llarch y plomatje de richs tornassols.

 

 

Y al brostar dins la llacuna

al raig macilent de la blanca lluna

eixes flors calladament;

sembla que teixeixen per les aygos grises

per les aygos sempre llises

funeral corona que se vá estenent...

Comments