Bm-1900*-2 Flors de Lotus
Son les flors de la llacuna: s’obrin al bes de la lluna en les hores llargues de la trista nit. La llecor ne xuclen de les aygos grises de les aygos sempre llises que ni aixecan ones, ni fan may brugit.
Creixen, plácides a l’ombra dels corals de degotís; dins llurs fulles guarden misteriós encís. Los cisnes les broden de blanch plomissó, los cisnes que sens remó van traçant cercles sens nombre dins l’aygo, y s’allunyen com blanca visió...
A eixes flors ni per estones les rondetjen papallones ni fenera abella hi va a treure mel. Tenen sols per confidentes les vibrants libélules d’ales transparentes, les de groch pintades y color de cel.
Ran d’elles cantant no’s posen los bards del boscatje, dolços rossinyols: a vegades hi reposen unes aus agegantades coll d’ánfora grega, ales retallades, bech llarch y plomatje de richs tornassols.
Y al brostar dins la llacuna al raig macilent de la blanca lluna eixes flors calladament; sembla que teixeixen per les aygos grises per les aygos sempre llises funeral corona que se vá estenent... |
Scripta online > Scripta mallorquina >