Bm-1853-2 Com una nau vensuda Per sa forsa d’es vent, veu una á una, Cada vela rompuda, Y speransa ninguna Li queda já de millorar fortuna; __
Y sas entenas cruxen, Rompen y cauen dins la mar ayrada; Es cordatjes s’ afluxen, Y ‘s tem á cada onada Que veu al cel per última vegada; __
La gent despavorida, Qui creu que j’ ha tocat sa derrer ‘hora, Desesperada crida, Acongoxada plora, Y á Deu per fí, per son salut implora; __
Y Deu l’ escolta. Y calla Tot d’ una ‘s vent. La mar, terrible encara Á poc á poc devalla, Sa boyra se separa, Y mostra el sol sa desitjada cara: __
Y compareix la terra Y ‘s port amic, que casi casi toca, Cau s’ ancora y s’ aferra Á coneguda roca Y sa gent d’ alegría ‘s torna loca; __
Axi jo qui corría Perdut pe’l mon seguint una ‘speransa Qui sempre me fogía Fent cada punt mudansa, Y no ‘m deixava un’ hora de bonansa; __
Y encara que be ‘m veya Á cada desengan tornar mes pobra, Perqu’ era jova, creya Tenir forsas de sobra Per comensar de nou se matexa obra. __
Peró de tal manera Va creixa ‘s vent, la mar torná tan forta, Que sa meua quimera De tot punt desconhorta, Y vaix plorar una ‘speransa morta! __
Llevó, per ma ventura, Vaix implorar aquella Maravella, Aquella verja pura De ‘s afligits estrella, Reyna del cel, del mon humil donsella. __
Qui com mare amorosa Intercedí per mí... y sa inflamada Ferida dolorosa Va ‘star ‘n lo punt curada Y vaix trobar sa pau altre vegada. |
Scripta online > Scripta mallorquina >