Jordi Martí Rosselló («Es Mascle Ros»): «Saqueos, robos y altres herbes»

Bm-1919-1


          Tot está normalisat, venen es carros de cols y tu en vols y tu no en vols ja tenen descarregat. Es pajés cobra al moment, jira, pren sa carretera deixant que guañy sa plasera un cent cincuanta per cent. Amb axó una bugadera una col vol concertá:

           —D’axo que vos tench de dá?

           —Nou reals. (Diu sa plasera).

           —Ell no val tant ca es pollastre, y gratis vuy menjá col.

           —Sa que a mi robarmé vol, tastará es garrot d’uyastre.

         Y comensen ses grapades a ses cols, sa carabassa y amb un instant per dins Plassa veren dones carregades ses que sense distinció omplint vestit y camía tota correns ja partía mostrantmós s’espaumadó y p’esmitx d’aquell embuy mentres donaven s’encals, a un d’es municipals li tiraren devés s’uy una seba forastera que s’uy li va fe aclucá y per cert s’en va afluixá de volé sebre qui era. Famelletes de velada y empolvades mosonetes, brodadores, modistetes, totes duyen sa faldada y mostranmós sa camía mentres que suaven réyem perque obrint ets uis les veyem un rave que les sortia y també cualca patata, pomes grosses, bones figas que entre ella y varies amigas comprant amb tása barata s’hen degueren du a caseua per tot l’añy. Per lo tant no es jens estrany si amb poch temps feren disapte.

          Ja sa Plassa netetjada d’hortalisa y de verdura está a n’es dret de sa figura la jent de fe una porcada y ja asalta ses casetas y aferra no mirant prim, porch, llengonisa, sahim, raisóns y ses famelletes com a fieras ja s’afúen y escambuixades just bruixes mos están mostrant ses cuixes... de porch y xot que s’hen duen. Sa plassa Majó fa pena tanta cosa s’hen han duita y volguent prendre sa fruita de ca la Señora Elena, un grupo deixa sa Plassa y arribant a n’es Recó repara un repartidó que reparteix carabassa no sometentlé a n’es pés y duguentlesé depressa ja que allò sembla una pessa de bon formatje holandés. Es carnicés adesaren es pelleringos penjats y no foren asaltats ja que a temps arreconaren.

          Cap a n’es forns falta jent (que axó es de molt poca solta) y aquell de devall sa Volta heu gues passat malament si panets y pans no tira a n’aquells amotinats que anaven desaforats prenguent la cosa per fira. ¡A n’es Moll hey ha patates! Y ja amb so sach a n’es coll li envelan cap a n’es Moll aquellas turbas ingrates que es volen apoderá forsosament, per roñóns de tres o cuatre vagons de patates per sembrá, emperó es tinent Garcia tant viu amb so contrabando, los convencé amb veu de mando que alló no los convenía supuesto que era llevó tota sa patata aquella, per fe patata novella y es queda a sa població. Sa jent ja parteix p’es Born homos, dones, nins y nines, pasen per ses Caputxínes y y repiquen a n’es forn, l’amo óbri —¿Que voleu? —Pa ensaimades y panets. Los na treu tres covonets y allá un gran tumulto es fá.

Comments