Joanaina Galleta: Trifulga amb una òliba

Bm-1996-1


            Un germà meu i dos joves més feien carbó damunt sa mola de Planici. Es dissabtes a vespre davallaven i se n’anaven cap a Banyalbufar. Un dia com pujaven per amunt, pes camí els va sortir una òliba que va tomar es capell an es meu germà, i es altres li deien:

            — Uep, Joan i només te toma es capell a tu, qualque cosa passarà, qualque cosa passarà!

            I es meu germà deia:

            — Ja ho vorem!

            I per amunt, per amunt, i com tornaven haver caminat vint o trenta passes, i ell ja s’havia tornat posar es capell, s’òliba hi tornava anar i li tornava tirar es capell.

            I li va tomar per tres vegades. I com va ser en es rotlo va cridar:

            — Munpare, munpare, munpare!

            I munpare que ja devia dormir se va aixecar i va dir:

            — Què hi ha? Què hi ha?

            — Jesús, me pensava que en trobaria qualcun de mort!

            — Jesús Joan, i què te passa?

            — Que vol dir què me passa? Que m’ha sortit una òliba i m’ha tirat es capell tres vegades en terra.

            — Ca, ca... això no és res, són cuentos de na Maria Castanya.

            I per cert no va passar res de nou.

Comments