Bm-1873-3 Escena 1.a Marcela i Susana .
Marcela ¿Com, Susana, digues-me, t’has posada tan galana?
Susana ¿I tu, Marcela, com és que me vas tan ataviada, amb un hermós capell nou i floquets que van a l’aire?
Marcela Fieta meua, a unes noces, com vaig esser convidada, d’allà vénc, i del festí no m’he encara desmudada. Oh, sa nostra amiga Alfonsa, aquella sí que hi anava! Emperò, quines noces! Quin lujo i quina dinada!
Susana ¿Marcela, no tens present que també era convidada? A les noces d’en Camacho ningun pastor hi faltava, i m’he vinguda al rebanyo antes que rompés el auba perquè los animalets no fos cosa fessen tala. (Mira per l’esquerra.) Crec, però, que ve n’Alfonsa, mira-la’t que ve de guapa.
Escena 2.a
Dites i Alfonsa
Alfonsa Companyeres, os salut.
Marcela i Susana Que sies ben arribada.
Alfonsa Correguent a tota pressa he vinguda sens parar-me, que en Tonet el meu rebanyo m’ha dit que se desmandava.
Marcela Ben tranquila pots estar: la teva guarda he vist ara dins sa pleta ben segura. En Tonet, ell t’ha enganada.
Alfonsa Quin pastoret més tunante, cada dia nos fa farces.
Susana És ben ver…, n’és un belitre; però no…, m’he equivocada, és un pastor divertit i en bondat ningú l’iguala: juga i bota com els menets; sempre es fabiol…, sempre canta i amb tothom anant de bulla no diu cap mala paraula.
En Tonet diu dedins i per la dreta.
Ei!… era ací…, jas, Moret. Malhaja ja na Clapada, per causa seva, de l’amo ja tenc setze betcollades.
Totes Tonet! Tonet! (Cridant-lo)
Dites i Tonet.
Tonet (Apareix per la dreta) Uei, sagales!
Susana I com vas tan enfadat?
Tonet Que diantre! Si és motivat, que me fan volar sense ales. Una ovella trapassera, i encara que sia bella, sempre jo per causa d’ella, sempre tenc de batre l’era. Però, pastores amades, ¿què vol dir tant d’atavio, tanta gala i tant de brio i tan emperifollades?
Alfonsa Tonto…, de noces venim, ¿que no hi eres tu també?
Tonet Ai, Alfonsa…, te diré, en vénc…, sí…, però ben prim.
Marcela ¿I com, amb tal abundanci?
Tonet Idò enmig de tants de plats, sols a quatre ossos pelats he arribat, mira, en sustanci. «Que ball», deien «en Tonet, i que toc més es fabiol» i fent-ho com un betzol no he arribat… ni a arròs fred.
Susana Em fas tenir compassió. ¿I no t’ha donat la madona alguna coseta bona per servir-te de ració?
Tonet Com ben de pressa jo he fuit ni un rovegonet de pa dins el sarró sol no hi ha; mirau-lo com és ben buit. (El mostra.)
Susana Per això no tengues pena: aquí port de la dinada (mostra la panera.) un resto, i, si t’agrada, te convit a la berena.
Tonet (Mira dins sa panera.) Cosa bona, Susaneta! I a tal generositat t’assegur en veritat te lo agrairà sa tripeta. (Se pega a la tripa.)
Marcela Jo també te’n vui fer part i no sé si te n’agrades.
Tonet (Mira dins sa panera.) Viva Jacob! Ensaïmades! Aquest pic em pos ben fart.
Alfonsa Jo tampoc no quet enrera: ¿Veus aquí? (Mostra la panera.)
Tonet (Mirant) Oi, Oi! Terrons, patates, neules, murtons, beneïta sia tal panera! Vamos…, i fassem rol·let, (Bota.) estic botant d’alegria. Segur: reines os faria si pogués ara en Tonet.
(Tots s’asseven i buiden ses paneres, treguent lo que hi ha, a poc a poc i música)
Alfonsa I que vianda tan gustosa! Que sabor més exquisit!
Susana El tenir bon apetit és salsa molt saborosa.
Tonet
I per un que guarda dieta trobant-se ben sa de cos, ¿fer volar un plat d’arròs, creis li cost cap premudeta?
(…)
|
Scripta online > Scripta mallorquina >