Escena 1.^a

            Marcela i Susana .

 

            Marcela

¿Com, Susana, digues-me,

t’has posada tan galana?

 

            Susana

¿I tu, Marcela, com és

que me vas tan ataviada,

amb un hermós capell nou

i floquets que van a l’aire?

 

            Marcela

Fieta meua, a unes noces,

com vaig esser convidada,

d’allà vénc, i del festí

no m’he encara desmudada.

Oh, sa nostra amiga Alfonsa,

aquella sí que hi anava!

Emperò, quines noces!

Quin lujo i quina dinada!

 

            Susana

¿Marcela, no tens present

que també era convidada?

A les noces d’en Camacho

ningun pastor hi faltava,

i m’he vinguda al rebanyo

antes que rompés el auba

perquè los animalets

no fos cosa fessen tala.

(Mira per l’esquerra.)

Crec, però, que ve n’Alfonsa,

mira-la’t que ve de guapa.

 

            Escena 2.^a

 

            Dites i Alfonsa

 

            Alfonsa

Companyeres, os salut.

 

            Marcela i Susana

Que sies ben arribada.

 

            Alfonsa

Correguent a tota pressa

he vinguda sens parar-me,

que en Tonet el meu rebanyo

m’ha dit que se desmandava.

 

            Marcela

Ben tranquila pots estar:

la teva guarda he vist ara

dins sa pleta ben segura.

En Tonet, ell t’ha enganada.

 

            Alfonsa

Quin pastoret més tunante,

cada dia nos fa farces.

 

            Susana

És ben ver…, n’és un belitre;

però no…, m’he equivocada,

és un pastor divertit

i en bondat ningú l’iguala:

juga i bota com els menets;

sempre es fabiol…, sempre canta

i amb tothom anant de bulla

no diu cap mala paraula.

 

            En Tonet

diu dedins i per la dreta.

 

Ei!… era ací…, jas, Moret.

Malhaja ja na Clapada,

per causa seva, de l’amo

ja tenc setze betcollades.

 

            Totes

Tonet! Tonet! (Cridant-lo)

            

Escena 3.^a

 

            Dites i Tonet.

           

            Tonet (Apareix per la dreta)

                        Uei, sagales!

 

            Susana

I com vas tan enfadat?

 

            Tonet

Que diantre! Si és motivat,

que me fan volar sense ales.

Una ovella trapassera,

i encara que sia bella,

sempre jo per causa d’ella,

sempre tenc de batre l’era.

Però, pastores amades,

¿què vol dir tant d’atavio,

tanta gala i tant de brio

i tan emperifollades?

 

            Alfonsa

Tonto…, de noces venim,

¿que no hi eres tu també?

 

            Tonet

Ai, Alfonsa…, te diré,

en vénc…, sí…, però ben prim.

 

            Marcela

¿I com, amb tal abundanci?

 

            Tonet

Idò enmig de tants de plats,

sols a quatre ossos pelats

he arribat, mira, en sustanci.

«Que ball», deien «en Tonet,

i que toc més es fabiol»

i fent-ho com un betzol

no he arribat… ni a arròs fred.

 

            Susana

Em fas tenir compassió.

¿I no t’ha donat la madona

alguna coseta bona

per servir-te de ració?

 

            Tonet

Com ben de pressa jo he fuit

ni un rovegonet de pa

dins el sarró sol no hi ha;

mirau-lo com és ben buit. (El mostra.)

 

            Susana

Per això no tengues pena:

aquí port de la dinada (mostra la panera.)

un resto, i, si t’agrada,

te convit a la berena.

 

            Tonet (Mira dins sa panera.)

Cosa bona, Susaneta!

I a tal generositat

t’assegur en veritat

te lo agrairà sa tripeta. (Se pega a la tripa.)

 

            Marcela

Jo també te’n vui fer part

i no sé si te n’agrades.

 

            Tonet (Mira dins sa panera.)

Viva Jacob! Ensaïmades!

Aquest pic em pos ben fart.

 

            Alfonsa

Jo tampoc no quet enrera:

¿Veus aquí? (Mostra la panera.)

 

            Tonet (Mirant)

                        Oi, Oi! Terrons,

patates, neules, murtons,

beneïta sia tal panera!

Vamos…, i fassem rol·let, (Bota.)

estic botant d’alegria.

Segur: reines os faria

si pogués ara en Tonet.

 

(Tots s’asseven i buiden ses paneres,

treguent lo que hi ha, a poc a poc i música)

 

            Alfonsa

I que vianda tan gustosa!

Que sabor més exquisit!

 

            Susana

El tenir bon apetit

és salsa molt saborosa.

 

            Tonet

I per un que guarda dieta