Jaume Pujol: Anacreòntica

Bm-1828-2


Anacreòntica

al

Sr. Cònte d’Ayamàns.

 

Nadàl, nadàl s’acòsta:

Jò veix jà devés plàssa

De la vana estuféra[1]*

Els Andiòts férne gàla;

Y veix qu’á las porcéllas

Las prenen per la càma,

Y que tothòm s’afica

Á las qui estàn mes gràssas;

Jò veix qu’els nins bullósos

Los seus betlèms prepàran;

Y qu’els carrers abundan

De gént tóta afanàda,

Qui vou que jà las féstas

S’en venen bén pitjàdas

Tóthòm ple d’alegría

Nadàl, nadàl, esclàma,

Mirànt lo còm á terme

De las sufridas ànsias.

¡Oh que tóthòm lo tengui

Segóns són cor demàna¡

¡No-y hage per á festas

Sino virtuts humànas!

Jò al mànco no vuy riñas

Amb càp persóna nàda,

Ni vuy pensà’ amb ófensas,

Ni vuy pensà’ amb venjànsas:

Jò sé qu’en aquéis dias

Los tribunàls se tàncan;

Que fins y tót los presos

Per dins las presóns xalàn,

Y qu’alegre vesita

Los fan los qui comàndan.

Que vénga idò qui l’òdi

Còntra de mi l’inflàma,

Y jò li daré a bóurer

Bàñabufàr amb tàssas

Plenas y gràns còm vulga

Segóns en tengui gànas:

Que vengui, y nòus y mel·las,

Y néulas ensucràdas,

Y penjòis sàns y dólsos,

Y gustósas patàtas,

De còr y cara alegre,

Li daré amb abundància.

Tóthòm qu’es devertesqui

Amb alegría bén sàna,

Sens mescla de tristesa,

Sens fèl de nòva màla.

Vós, Cònte, devertiuvos,

Y teniu á la tàula

Gént jóve y xarradóra

Qui sapi fer riàyas.

Vos nésquin aqueis dias

Sense fret, ni borràsca;

El cèl bén blàu se mòstri

Sense tenir càp tàca;

Y que fassi sa via

Amb pómpa tàn gayàrda

El sòl que tóthòm diga

Mày vérem tàl diàda;

Y respirànt ventura

Rigui en el còr la càlma

Ah, si de vos, ô Cònte,

No´m féssin lluñy móntáñas,

Voríau còm mós brindis

Lós de tots aventàtjan!

El tassó amb la mà esquèrra,

La dreta al pit pósàda,

Amb veu sólemne y dólsa

Giràt á vós de càra

Diria= Goix y ditxa

Mólts ànys en tàl diàda,

Y mes si la memòria

No sàp jà si-y hà Frànsa.          J. Puyol.



[1] Aquesta correcció la feu el matéx Pujòl en carta que m’escrigué die 16 Janer de 1828

Comments