[Guillem Roca i Seguí]: Sonet de paraules monosíl•labes

Bm-1812-2


Soneto de paraules monosítlabas que diu un enamorát a certa señoréta.

Donaré un quern de pessetas a n’es qui hen fase     

 

    ¡Ay Bel Rius! jo per tu ja fas es qüech:

    creu que hem té es bé que het vull, mort com un magh,

    yo ja no méngh, ni bégh, ni pix, ni cagh,

    ni hey vétx, ni rall, ni rich, ni dorm, ni segh.

 

    Quant jo vetx, que de tu res mes hen tregh

    que un no com els dos puñs, hem pos tan flach,

    que no em serv drét, y just com un buyt sach

    caig a tos peus, que ab gust sols baix d’ells jegh.

 

    Vols que m’als? Da·m sa ma que jo no puch,

    y tot quant crech[1] es que l’hem dons un pich;

    mes tan gran be no es fet per tan gran ruch.

 

    Puis si no puch fer res, sols al fi et digh;

    que de ta neu si pots, m’hen dons un poch,

    qui mesclh un poch de fret ab mon gran foch.



[1] Probable error per cerch que s’adequa millor al significat del vers.

Comments