Gabriel Nadal: Dia de les desgràcies

Bm-1769-13.3


             Penjat. Die 15 abril 1769, per cert és de creurer que fonch el dia de las desgràcias. Puis en este dia han penjat un home de Alaró anomenat (...) Rosselló àlias Serit, y lo acompañave al suplici un fill seu ab lo dogal al coll, el qual fonch pasat per devall la forca, y estigué present a la funció, el qual home estigué penjat de cerca la una de la tarde fins que ya feya fosca negre que seria dos horas de nit en què li tallaren lo cap, y lo aportaren al lloch ahont havia comès lo delicte. Este home havia mort a altre home en y de la vila de Lluchmajor, ab una faus a causa de algunas qüestions que havian tingudes sobre las messas de son fill. De este modo ço és ajegut el desditxat el servaven, ço és, son fill per los peus y son genre o cuñat per el cap, y ell li segà totalment la garganta; y mort aquell li robaren els diners de la escarada, y después el tiraren dins un aljub vell. Después se’n anaren a Alaró y avisant-lo los seus amichs moltas vegades que se retiràs; mes ell deye que era ignocent e ignorant de aquella mort, y quant menos pensà la Justícia el capturà. Va estar cinch añys dins se presó ahont estigué estremunciat en el tercer añy, y entre el tercer y el quart li feren sentència de penjar; però com a Mallorca entonces no hi havia butxí li daren lloch de apel·lació y corregué la causa fins a tal mort. El dia que el posaren en capella el posaren en els turments perque digués los cómplices.

         Desgràcias de este dia. En este matex dia, quant el sentenciat era devant St. Juan, jo estave devall lo emban de la Pescateria del Moll ab un numerós concurs de gent qui esperave la funció, quant vaig sentir un gran ruïdo de teulas qui caian, y girant-me vaig veure los xabrons, bigas y teulas de la Pescateria qui cayan; y fugint de allí una dona perdé se manta nova. Luego se sentí altre ruïdo major y fonch el magatsem que heyà al costat de la Pescateria qui caya desde luego esfondraren ses portas y surtí un soldat de Llombardia ab so cap ben estropeat y tot ple de sanch, luego comensaren a treurer soldats a brassos qui pareixian més morts que vius, a uns ab los brassos romputs, altres ab las cames, altres ab costellas y caps, y altres ab una cosa y altre. Atlots tots engrunats y tots esclafats, y la estremunció qui corria, pero hey hagué soldats qui no arribaren vius al hospital, y fonch que dita teulade, cosa de tres o quatre bigas, pasá per uy, ço és se esfondrà a causa de estar carregada demasiadament de gent qui miraven la funció, cuyo magatsem estave ple de àncoras, gúmenas, cordes y altres coses, que per esto los qui feriren a las àncores quedaran més maltractats y pués hem digué cert home que allí se trobave, que tregueren tres soldats morts y un miñó, y dins la Pescateria caigué un home y quedà molt estropeat, y en una paraula, tot eran llantos y suspirs y horror de veurer tants de soldats particularment y miñons qui surtian o los treyan a brassos tots plens de pols y de sanch més morts que vius.

Comments