Gabriel Maura: Conversa entre cònjuges

Bm-1887-1


       La señora Rosa acabava d’ apagá sa candela de sêu amb una sabatilla. Pero es cremayó, que dins aquella oscuritat de s’ alcova malsana parexía s’ uy de la Providencia vetlant demunt ses misèries del mon, dexava veure tots ets objectes blanchs y lo que demunt ells ressaltava per oscur.

        Axí es que en es capsal des llit s’ hi veya un /Ecce-Homo\ núu de còs, amb so dogal en es coll y molta sanch per sa cara; abaix d’ ell, una piqueta (que per forsa havía d’ essê /sa piqueta de sa sanch\,) y en es pèus des llit, penjats á claus ganxos, sa roba de la señora Rosa y sa mudada del señó Toni, qu‘ era es séu espòs, y que á son costat tossía.

        Aquells bultos negres penjats á sa paret, vists casi á les fosques, parexían víctimes convertides en penjoys, ó pelleròfes de persones qu’ havían perdut es bessó.

       Axó de que fóssen pellerenques sense bessó, no hauría estat cosa rara; perque aquell matrimoni xupava un señó de bona casa, axí com un /llimpia-botes\ xupa una nespla madura; y lo cèrt es, qu’ es joves (y qualque véy) qu’ aquella santa pareya protegía, encara qu’ haguéssen nascut á casa /que pot\, se quedavan ben prest á la fresca, si no entrava á la Misericordia ó á /las Hermanitas\.

         Acabá de tossí el señó Toni; la señora Rosa, lo matex qu’ una fragata qu’ ha dat fondo, va desvaporá per totes ses válvules, y després d’ havê cercat, marit y muller, cadascú es séu /jayent\, comensáren sa xerrada de capsal.

        -Creumê, Toni, (deya la señora Rosa) creumê; pero axí com anam, ja som á mitjan costa des Camp-Roig. Sé cèrt que no has cobrat res de D. Cuanito; sé cèrt que á D. Duardo li dexarás es docents duros amb un trist /pagaré\ de cinchcents... y axó, qu’ haurás d’ esperá tres mesos per tornarlos á posá ses mans demunt... si les hi pòsas; perque si ara té un empleo des que vessuñan, demá pot essê un /pèrdis\ cessant... Ja sé qu’ es forasté y que té sa señora plantosa... ¡M’ haurías de sortí /llibertino\!...

        -Calla, Rosa, calla, si pòts... Ja sé que ‘m pèrt per massa noble; pero axó deu essê per allò que diu; /dime con quien tratas\... y que m’ arruin per massa generós... y axó deu essê de resultes de tant d’ habitá amb tú... perque s’ exemple, Rosa, hey fa molt.

        -Toni, Toni, no ‘m véngues amb /xinites\.

      -Cap /xinita\, Rosa; pero quant mos casárem, no teníam per capital més que fè y esperansa, y no me recòrt que tú ‘m duguésses per dòt cap mica de caritat.

         -¡Bona l’ hauríam feta, Toni! Aquesta virtut, en el dia, no servex més que per fé nials ses altres dues.

         -Bé; idò per lo matex te vuy dí que á forsa de fé favós de trenta en amunt, per cent, y de protegí fiys de familia (amb sóques) desgraciats per un cavall...

         -O per una sota...

         -O per un rey... de copes... hem fet una /lladriola\...

         -No m’ agrada aquesta paraula...

         -¡Idò, hem fet un capitalet y un fiy missè; y tot ha sortit d’ aquí!

                                                                       (...)      

Comments