Festes per Santa Elisabet, Reina de Portugal

Bm-1626-7.8


            Les festas [que] se feran per Santa Elisabet reyna de Portugal néta del rey don Jaume en 1626.

Diumenge als 30 de agost del añy 1626 ora de Na Picabaralla repicà la Seu, parròquies, y monestirs per la gloriosa Santa Elisabet reyna de Portugal néta del rey don Jaume de bona memòria, que són vuit dies antes de la sua festa, que és posar bandera.

Dissapte a 5 de setembre del sobre dit añy acabade Na Picabaralla entre tret y tret de Eloy repicà la Seu, y las damés parròquias, y monestirs, com és ús y pràctica.

Dit die en Sant Francesc se feran[1] vespras, y completas solemnas, ab música, la qual pagà lo reverend capítol, las vespras feren los matexos religiosos y a la nit se feran grans lluminàrias de festés, y fochs en Sant Francesc, y per tota la Ciutat, y també repicaren tres trets la Seu y totas las parròquias, y monestirs.

Diumenge a sis del dit mes y añy se feu lo offici major pontifical en Sant Francesc, digué la missa lo il·lustríssim senyor don Baltazar de Borja bisbe de Mallorca asistents lo senyor Joan Baptista Çaforteza, degà y canonge, y lo senyor Antoni Gil, canonge y trasorer, lo evangeli lo senyor Pere Honofre Varí canonge, la epistola lo senyor Bartomeu Llull, canonge, predicà lo Pare F. Costa, assistiran a lo offici lo senyor virrey, los magnífics jurats y tots los damés officials.

Dit die mentres deien completas a la Seu la procesó començà a vogir estant a lo altar major las relíquias y la encortinade destapade, primerament los panons, y lluminària per la part de Sant Pera, per davant el cor, los senyors canonges estaven asentats en el banch quant se vencenyia(?) sermó isqué la processó per lo portal del Almoyna, per lo carrer del Daganat, per la volta de mossèn Oleza, per al Call, entrà en Sant Francesc, a la plaça de Sant Francesc y havia tres portalades, y un altar dels Parayres, anvalat de stemanyes groges y vermelles, entrà per al claustro, a hont y havia un altar ben parat, a hont estave la reyna Isabel agonallade molt ben ornade ab las mans juntas ab la corona molt rica sobre de un cuxí, y Sant Francesc ab una estola ab la mà dreta y un sevel, ab la esquerra al escapolari que és quant se féu de la Tercera Regla, lo claustro tot sedes, y quadros, antrà a la iglésia, isqué per la porta devant la casa del senyor Sant Joan de Sonarosa, per lo carrer de Sant Francesc a la sala dels Picapedrés, y havia altra portalade ab la Santa Elisabet dalt, anà per la plaça, al portal de Santa Eulàlia devant la plaça del Pa, y havia dins del portal un altar, y detràs del altar casi dins el cansell, y havia un llit a hont estave un minyó qui representave Santa Elisabet quant estave el pas de la mort ab un Christo ab la mà parlant ab ell y un globo qui abaxave y se obria, dins del qual y havia un minyó qui representave Nostra Senyora parlant ab dita Santa Elisabet dient la qual Jesús, Maria! espirà, y visiblement se veia una ànima resplandent qui se’n pujà en el globo, fonch una representació al viu, que agradà moltíssim.

Anant dita processó per la Argentaria, a hont, a la casse de Jherònym Riera, apotecari, y agué altre altar, que féu un religiós dels trinitaris, en al qual altar en mix estave Santa Elisabet de bulto, y a cade costat Sant Cabrit y Sant Bassa de bulto, al cantó del altar a mà dreta estave Sant Ramon Llull, a la esquerra Sor Thomasa, tot de bulto, derrera Sant Ramon Llull estave el rey En Jaume al Conquistador ab son setra, corona y espasa, derrera Sor Thomasa al rey En Don Pedro para de dita Santa Elisabet, alt de tot en mix de lo altar estave una dama molt ben ornade que representave Mallorca.

Anà la processó per el Sagell, isqué a Cort, devant Sant Aloy, y havia un altar ben parat, devant la casse del Ban, y havia altre altar triangulat molt ben fet ab la Santa Elisabet tota brodade ab molta riquesa de or, perlas, y plata, quadros tapissaria y anvallat, y una gal·lera molt ben feta tota de foch, y couets, entrà dita processó per lo portal major a la Seu, y per la part de Sant Pera per devant lo altar major qui estave aparallat ab las relíquias isqué por la porta de la Almoyna, per lo carrer del Deganat per la volta de mossèn Oleza just a Santa Clara, entrà dins Santa Clara isqué per la porta nove, per al born de Santa Clara, per lo carreró de Montision, al portal major de Montision y havia un altar riquíssim y ben parat (gunyà 5 lliures de premi) ab la figura de Sant Ignati de Leola tot probat de pesas de or, y perlas, anà per lo carrer de Montision tornà al Call, a hont y havia altre altar dels frares del Socós molt ben ornat, y per lo carrer anant a la casse de Jaume Rossinyol. Tornà entrar en Sant Francesc la processó feu don Baltazar de Borja, bisbe de Mallorca, el qual se vestí de pontifical en Sant Francesc los asistents foren los matexos del offici, quatra dels senyors canonges aportaren la Santa, los magnífics senyors jurats aportaren las astes del pavalló de domàs, lo senyor virrey ab dos jurats, regent y vaguer anaven derer mon senyor tant quant se féu la processó repicaren a la Seu.

Lo modo com anava ordenade la processó és lo següent:

Primerament anaven los panons, y officis per son orde, y antiquitat, lo offici de sombrarés aportaven tras del panó una vintena de romeros tots ab sos siris ensesos y detras dels romeros aportaven una qui representave Santa Elisabet ab la corona de reyna al cap, y ab la mà unas rosas arambades al pit esquerra. Los carnisers aportaven un joch de bal de cosis devant del panó, qui balaven per la processó. Los boters aportaven Sant Joan Baptista qui balave de tant en tant per la processó.

Alguns officis aportaven atxes, en particular lo offici dels parayres tant los fadrins, com los vells tots aportaven atxes, après anave la creu de la Seu ab las banderas, aprés anaven los beatos ço és Joanot Mut, Joan Baptista Desbach ab una atxe cade un vestit ab cota, y capa de tafetà pardo, y sinyell, aprés lo balle Francesc Truyol ab lo pandó a la mà dreta y ab la esquerra lo bastó de balle, aprés altres dos cavallers vestits del matex tefatà pardo, y sinyell ab atxe cade un, y tots los beatos de dos en dos ab ses atxes que foren en nombre 30 parels.

(...)



[1] Corregim faran.

Comments