Entremès del pescador

Bm-1700*-3

 Entremès del pasquedó

 

(...)

                        PESCADÓ

 

            Com és? Que heuré fet llarc

               en es dormí?

            Demà demetí quin pex

               poré tení?

            Ola! Jo no vex sanayes

               ni baverons:

            que eurà pasat colca lladre

               van macions.

               Bé estiré hare:

            ell parex que dormint

               som tornat frare!

            Axò cí que seria bo

               per un qui frisa!

            Y ara no sé si som llec

               o som de misa...

 

            (Se toca el cap.)

 

            No duc corone: llec som

               com un remell.

            Ja poré jo di que som

               frare novell.

            Y jo dec aser auforjé,

               segons sas señes:

            jo vex auforjes así

               y esperdeñes.

            Bon andà, segons veig,

               no hem faltarà.

            A lo menos des pa més blanc

               poré menjar.

            Però y de quin convent

               dec aser frare?

            Jo pens es majors trabays

               si vendran hare.

            No es penseu que és un ofici,

               aquest, dolent,

            [es]ser frare y no sabra

               de quin convent.

            Y a ont m’é de retirà,

               masquí de mi?

            Sa dona no hem volrà veure

               en anar-i,

            perquè jo la vayx privà

               desz euforjés;

            y hare maraxaria

               que no hem volgués.

            Però jo dec somià:

               axò no és sert.

            Que jo sia frare, no eu crec:

               jo estic despert

            y somià... Axò és inpocitble.

               No eu crec encare;

            però, vuie o no vuie,

               jo som frare.

            No pot ser sinó que Déu

               m’à castigat,

            perquè es frares auforjés

               duya al cap.

            Ell me ha fet tornà auforjé

               y eu saré

            ara y, tal volta, qui sap,

               tan com viuré.

            A sa caze vui jo anà

               a l’entretant:

            meam si m’hauran fet

               es dijous sant.

(...)

Comments