Domingo Tous: Carta al comte d’Ayamans

Bm-1827-4


                        Artà


           Senyor Conte: no s'admir si no he contestat tant pronte com devie a las duas cartas últimas de Vossa Senyoria, perquè el bull d'aquesta vila en fer el sorteo no m'ha donat 1loc. A n'Arnau, com a fill de viuda pobre, sempre l'havien tret de las quintas, y ara los señors Mossos de Duay y Moragues han lograt que no fos eczent, al·legant que no éran pobres perquè o jo o el senyor Conte d'Ayamans los mantenien. ¡Bravo! per un qui no té ahont caure mort. Pero dexem-ho estar. N'Arnau és fore de las quintas per el aneurisme.

            He entregat al senyor bal·le la notificació per el reverend comú que me remeté des de Lloseta.

            Los pajesos estan entesos de l'orde que los ha donada per la cals y quant jo los ho diga la tragineran.

            M'ha arribat a ses oreyas que Duay encare fa contes de tenir las casas d'en Petris, perquè son fill pel·là ab el senyor Conte d'Ayamans per baratar-las ab unas altres de s'era veya y dit senyor Conte no ly féu mal so. Jo, en tot, dich encare que tot sol me n'he rigut.

           No m'ha faltat animaló per las penadas, perquè vaig enviar a Son Jordi per mon conte y l'amo m'envià una anyella y xexa corresponent per fer-las.

         Seria bo resolgués la vinguda a solixent. El temps és bo. Aquets dias passats ha plogut bastant per los sembrats, la primavera és alegre y tot ajude perquè vénga a pendre los ayres libres d'aquest pays. Caldés podria contar en anar a pescar alguns dias; Tomeu, el coc, en verduras en el corralet; Pepa, si ve, en anar a Capdepera; Juan, el cotxer, en boure vi, que se'n ven de bo; Vossa Senyoria y jo, en anar a fer voltas. ¡Carajo y què volen més! Si volen més, Floriana és un homo de pa y tros y estarà a la seua disposició.

             Dirà a Homar que no ly contest a la del 5 perquè cada vegada que pens en la felonia, ingratitut y poca fe en las peraules de don L1uís m'electriz un poc masse y tenc tota se sanch qui hen rebull. Però no acabem una carta tan alegre ab una memoria tan trista.

 

Notícia interessant

         Dia 21 s'ase d'es metje nou (Nabot) caygué dins el lloc comú y se posà fins demunt es cap; per treure-lo acodiren el comandant de Moragues, son jermà, el vicari Tort, el metje y quatre peons més. La criada plorave, la señora se descabeyave, los el·lots cridaven y tot era confusió. Las donas y el·lots veynats acodiren en tropa y, com semblants funcions és o sol ser bulla d'aquesta gent, entre riayes y [algatzara] cada un deya se seua. Uns, donau-ly brou; altres, tapau-lo que no·s costip, etc. Un semipoeta, veyent s'ase y es joc tant malparat, alsà la veu y digué:

 

Fassen venir el notari,

que s'ase voldrà testar;

y si acàs vol combregar,

aquí està el senyor vicari.

           

            Vuy he comensat a treginar grave ab un parey. La semmane qui ve los carros treginaran la ca1s y se fera la mescla.

            No dic més. Disponga de son segur servidor. Domingo Tous, prevere. 

Comments