Domingo Tous: A una pastoreta

Bm-1830*-2


     Letrilla

 A una Pastoreta

 

El·lota, m’agradas

tant que no·u sé dir

 

Des de que·t vaig veure

dins el bosc un die

que·b molta alegria

anavas cantant

versos amorosos

que jo vaig sentir,

el·lota, m’agradas

tant que no·u sé dir.

 

La teua veu d'àngel

en mi féu gran mella,

y com ets tan bella

que no tens igual,

el amar-te és forsa.

Som teu, vamtaquí:

el·lota, m’agradas

tant que no·u sé dir.

 

En mi la sorpresa

va ser de manera

quant, de part d'arrera,

te mirava atent,

que jo matex deye:

«la tenc de servir.»

El·lota, m'agradas

tant que no·u sé dir.

 

Los cabeys ermosos,

per la teua esquena

penjant sense trena,

subjettes al vent,

escampats brillaven

com si fos or fi:

el·lota, m'agradas

tant que no·u sé dir.

 

Alerta m'estave

per quant te girassas;

perquè no·t torbassas

vaig fer un e-em.

Hermosa·t girares,

no·m vaig penedir:

el·lota, m'agradas

tant que no·u sé dir.

 

Una cara fina,

uns uys amorosos,

uns morros hermosos,

un vestit honest;

en tot molt perfeta

vares ser per mi:

el·lota, m'agradas

tant que no·u sé dir.

 

Atònit, estàtic,

me cayen ses bavas;

tu a mi·m miravas,

jo no deye res.

«¡Felís bé – discorrie –

tal prenda tenir!»

El·lota, m’agradas

tant que no·u sé dr.

 

Molt pronte Cupido

me tapà la vista

y amor la conquista

va fer del meu cor;

llagat com estava,

a tu se rendí:

el·lota, m'agradas,

jo t'am sense fi.

 

Comments