Denúncia contra Domingo Rafal

Bm-1381-7.3

             XV die decembre anno a nativitate Domini MCCCLXXX primo.

            Denuncia clamant en Falipp Perpinyà al discret en P. Sabater, batle de la parròquia de Castellig, dient que dicmenga prop passat a capvespra (...) [Do]mingo Reffall, ferrer, forsívolament sí·n volia metra e trencar les [portes] de la cambra hon la dona Doulza, muller de aquest, dormia ab sos (...) és que no romàs al dit Domingo que no entràs forsívolament [en] la dita cambra sinó que la dita dona Dolza tench ferm les portes que (...) còdols qui ab barra de fust requisent e clamant a la Cort que de las [dites] coses degés enquirir perquè lo dit sènyer batle per saber la ve[ritat] (...)

 

              XVII dicti mensis e anni

            Dolza, muller del dit Falipp Perpinyà, injuriada, jurada e interrogada dir veritat sobre les coses demunt, per lo dit marit seu, denunciades e dix sobre aquellas de veritat ésser ver so que·s segex so és que vuy ha vuyt jorns que fo dicmen[ge] prop passat a capvespra aquesta sí·s fo colgada ab sos infants e aprés com fo [col]gada sí sentí e hoí entrar per lo pati de l’alberch 1 persona (...) qual de continent obrí e tragé lo forreyat de la cuyna e axí (...) obrí les portes de 1 ort e aprés hoí aquesta de mentre que estava esvetlada e no (podia) dormir #hoc nega lex# (per tal com) que no era ben sana (comprenyent (...) metgant en sí matexa del mal que havia), que·l dit (...) sa acostà costa les portes de la cambra hon aquesta geya donant 1 colp a les portes fayent aparas (e son effors) que matés les portes mà (...) de continent lo forreyat a les dites portes, en axí que aquesta seleuors cridant e dient: “Nichola, Nichola!” moltes veus, so és que cridava en Nichola d’en Michel Deuna qui acostuma de dormir en 1 establa que·l dit Deuna ha devant lo alberch del marit de aquesta, havent aquesta fe intenció que fossen catius que volgés furtar les gallinas de aquesta e cridant lo dit Nichola per tal que ves que era, lo qual Nichola no respòs ni dix res, cor segons que aquesta després ha sabut, lo dit Nichola la dita ora no era en la dita establa. En axí que vayent aquesta que·l dit Nichola no li responia sí cridà moltes veus en P. Uguet, veyn de aquesta, e com hac molt cridat lo dit P. hoí aquesta que·l dit P. (...) e dix: “què havets, què havets!” E de continent que·l dit P. hac respost en aquesta hoí e sentí aquesta que la dita persona tragé lo dit forreyat de las portes e fugí. E aquesta seleuors qui hoia respondra e venir responent vers son alberch lo dit P. axí matex fo al carrer dient en aquesta que havia, recomptant aquesta les dites coses al dit P. e dient-li que pensave’s que havia por que no fossen catius qui volgessen furtar les gallinas; lo qual P. dix e respòs en aquesta que·s tornàs colgar, la qual cosa aquesta de continent féu, tancant bé les portas de la cambra e posant-hi 1 gran pedra per tal que tingés les dites portes pitgades. En axí que com vench pessada miga nit, que les gents acostuman de anar a Ciutat, aprés que lo dit P. Uguet e son genra #se’n# se foran partits de lurs alberchs per anar a la dita Ciutat, segons que aquesta hoí, no pus estant luny de lurs alberchs 1 tret[1] de balesta #la dita persona# sí (...) altra veu 1 persona tocant e espanyent les dites portes per la (...) e dient en aquesta que obrís, e aquesta seleuors que respòs e dix: “[què] diables és axò! Anats-vos-en a malguany que Déus vos do”. [A la] qual cosa la dita persona res no volia fer dient moltes ve[us] [que] obrís, no conexent aquesta si qui era. E per tal que sabés de cert [qui] era e que·n posqués fer clamor a son marit e a sos amichs (...) a la dita persona dient-li: “qui sots vós que·n menats obrir?”. Levors la dita persona respòs e dix que en Gabriel Company, cosí de aquesta, e de mentre que dix que en Company era, aquesta co(...) en la #ps# paraula que era en Domingo Reffall, ferrer, dient-li [que] se n’anàs a mal guany que Déus li donàs. Finalment que lo dit Domingo que no podia entrar dins la dita cambra sí se (...) tornà (no sap aquesta que·s féu). Aprés com vénch que fo jorn clar aquesta sí·s fo levada (...) tencant sa cambra en forreyat. Retornant altra veu lo dit Re[fal] sient-sa a deval 1 benacha, cridant aquesta e dient per què no li (...) uberta la porta e que pus que no li havia uberta que el faria per (...) que li·n faria altra e seleuors aquesta sí li dix: “hudà bacallar traydor! I encara véns assí!” Cridant aquesta e axint fora son alberch dient cridant madona Uguet demenant la dita dona en (...) a que·l volia dient-li aquesta que 1 poch lo havia master e de mentre que li deya les dites paraules lo dit Reffall axí matex sí se n’entrà dins lo dit alberch del dit Uguet e aquesta seleuors tornàs en son alberch e aquesta seleuors (anaran) recomptant e dient tot lo dit fet an P. Company, avonclo de aquesta.

            Interrogada aquesta per què [no] cridava via fora com lo dit Reffall na volia metra les portes, e dix que tant era torbada e fora de seny que no hac memòria a les dits coses ni què li anàs el cor a cridar via fora.

            Interrogada aquesta si sap negun qui sàpia res en los dits affers e dix que (...) p (sic) certament nengú qui res hi sàpia.

          Interrogada aquesta si sap nul temps (...) neguna vegada lo dit Reffall volgés entrar dins son alberch per forsa axí com demunt ha dit e dix que nul temps no (...) alex (?) no la escomès de negunas paraules qui a dan[y] (...) a desonor de aquesta; tornassan e àls noy hac.

            Interrogada la dita nit hon era lo dit Falipp, marit de aquesta, e dix que a les ovellas que acostuma de gordar de n’Anthoni Sagrenada era. Esperant-lo (...) havent fe que degés vanir la dita nit cor aquesta lo esperava cremant 1 lumaner dins la dita sua cambra.

            En Domingo Reffall, delat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites contra aquest de (...)ades e dix sobre aquellas ésser ver tansolament que lo dit vespra de dicmenga aquest sí pessava devant lo portall del dit Perpinyà anant en casa d’en P. Uguet e aportant-li 1 liura de carn de porch que li degés aportar a Ciutat, so és en Franchesch Serra, e de mentre que aquest anava en casa del dit P. encontrà en lo carrer en Berga e d’altres qui demenavan, sercavan, en Jacme Joan; entre los quals respòs e dix lo dit Berga que pensava’s que fos en casa del dit Perpinyà, en axí que seleuors vé aquest que·l dit Berga entrà dins lo pati del dit falipp e acosta’s a la porta de la cambra retornant e dient en aquest que anàs escoltar a la porta de la cambra cor ell hoia que a dins la dita cambra havia homa altre e feya ses feynas ab la dita dona Dolza, muller del dit Perpinyà, en axí que aquest seleuors ensemps #a cap# ab lo dit Berga anaren-se’n devant lo portal de la dita cambra e hoian menegar lo lit de la cambra e hoian e presumian que hi havia homa alcun fayent ses feynas (carnalment) ab la dita dona. En axí que com ho hagren escoltat una (...) portan-se’n endosos #e feran cascun la sua via# (anassen fins a la plassa e seleuors aquest lexà lo dit Berga e aquest anassan colgar e lo dit Berga anassan axí matex colgar).



[1] Corregim tet.

Comments