Cristòfol Seguí: Incendi al forn del vidre

Bm-1682-13.3

(...)

            Disapta a 5, disapta de Sant Nicolau confessor, circa una hora de nit se posa foch a la Casa del forn del vidre de la viuda Soberats ha hont hi havia de seis mil quintars fins a vuit mil quintars de llenya de pi y comensa a ensendres de tal manera que no fonch posible remediarho y comensaren a tocar foch a la parrochia de Sant Miguel y al Convent de Sant Sperit y acudi la gent ab tal impetu que no poria passar nigu y com no era posible porer tirar aygua ni terra en dit foch per esser tan exessiu y cremar la gent de tal manera que se demostravan per de part demunt la murada las flamas que surtian quatre o sinch canes y axi com mes anava mes anava aumentant de tal manera que acudiran los Jurats y el Sr. Virrey, canonges, cavallers y en conclave la demes gent de Mallorca, puis arriba la major part de la ribera ques tractaria com se dira, y vist que no se poria donar remey en dit foch y el temor tenien que las llamas ensenguessen alguna altre isleta, determinaren de abatre las casas de tota la isleta que consisteix en cases de que jo puch fer fe per trobarme present y comensaren a buydar tot lo que en dites cases hi havia ço es caxes, llits, talesos de tixador y tot lo que se puga pensar ha hont eran mes de quatre mil homens qui tots treballavan, de tal manera que a la iglesia de Sant Antoni de Padua tregueran el SSm. Sagrament, que sia sempre alabat, a la porta de la Iglesia ha hont estigue patent molt temps ab lo dosser. Al Convent de Ntra. Sra. de la Merce tragueran axi mateix al Santissim, que sia pera sempre alabat, sens dosser sino sols ab un galser per peana, al carrer ab una exortezio que se feu pregant a Ntro. Senyor remedias la necessitat. Al Convent de Sant Sperit ab lo mateix Ntro. Señor al Carrer den Camaró y dempres al terrat de Rafel Cassador. Sobre la murada ha hont me posi per veurau mes prop, ha hont estigue cosa de dos hores, portaren la reliquia de Sant Francisco Xavier los Pares de la Companyia de Jesus y al mateix bastió lo mateix Senyor de la parrochia de Sant Miguel, y vist que no era possible donar remey debateran totas las sobredites casas dempres de haver fet fer, per orde de su Illma. crida ab so de trompetas ab pena de la vida a tots los picapedrers[1] y fusters que luego no acudissan, y passadas las tauladas baix y sotils en que nefraren alguns homens que ni hague molts de estropeats y en qui caygue prop del foch que foren quatre o sis, los quals tiravan aygue, teules y terra lo que porian, havent en dit lloch los olis de la extremauncio de Santa Eulalia, de la Merce y altres en lo modo possible y comenssant a tirar aygue, teulas y pedras per los llochs a hont eren possibles porerhi arribar en particular quatre o sinch foresters inglesos que estavan demunt una tapia, cosa miraculosa, tirant aygue ab les gerras los donaven tirantse aygue demunt los uns a los altres per quant el foch los ensenia y recreavantse tiranse gerras de aygua demunt y com la aygue se aportava de 2000 passes lluny, que era dels abauradors de fora porta encara, ab gerras, odres y altres adifins la portavan que al fin volava la aygue, se adverti a rompre la sequia de la Ciutat y fer la passar per tot lo rador de la isleta de tal modo que a forsa de aygue y teules vingueran a sofocar al foch per la part de casa del corralet guxer [sic] y vist asso encontinent los magnifichs Jurats feran aportar senallas, cavechs y xades en gran copia y gerras sens nombre per quant las hi tiraven plenas de aygue y posantse escalas per totes las tapies que confrontaven en lo corral de dit forn ha hont estava al foch, comensaren a trabucar tota la terra de un hortet qui estava visi y de altres butigas visinas de tal manera que circa mitja nit cessa en nom de Deu las llamades y comensaren a treura llenya socorrada y mig cremada. El Illm. Sr. Virrey feu donar refresch a quin volgue y dempres feren anar las Companyas dels 200 pera ajudar fins al jorn, acudint en estos medis molta gent del terma y los Pares del Convent de Jesus, que tot hom se pensava que s’era enseza la Ciutat que quant tot el terme claretjava de la flamada, cosa de gran terror, en que Deu fou servit no hague vent de ninguna manera. 

(...)


[1] Corregim ‘picapedrres’, que hem d’atribuir a un error d’impremta.

Comments