Crida de les caces i altres coses

Bm-1446-7.3

            Die et anno predictis Retulit et fidem fecit Arnaldus Verdum curritor Curiarum Majoricarum se, de mandato multum magnifici domini Gubernatoris, fecisse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube preeunte, prout fieri est assuetum, preconitzacionem sequentem.

            Ara oiats, que mana lo molt magnífich mossèn Berenguer d’Olms cavaler, conceller e camerlench del molt alt senyor Rey, e governador del Regne de Malorques, a raquesta dels Exactors de la casa dels Bans, a tot hom, generalment, de qualsevol ley, condició o stament sia, no gos pendre ne fer pendre en negun loch del terme de la ciutat de Malorques neguna perdiu en negun temps del any en pena de cinquanta liures, ab filats o ab balesta, ne ab granades ne nius ne lurigueres, ne matar lebres ne conills ab cans ne ab sanderes, ne ab un altre enginy, que dir ne fer se puxa. E açò de Carnestoltes fins a sant Miquel del mes de setembre prop venidor, sots pena de pagar, per cascuna vegada de ban cent sols, e de perdre los cans e les fures e los altres enginys. E si pagar no’ls porà, que stien sexanta jorns en la presó, sens tota gràcia e mercè. Emperò, és entès, que tot hom pusca cassar en só del seu per son empriu sens ajust de cans e sens les damunt dites coses. E si serà catiu, e pagar no’ls porà, haurà L. assots, e pagarà lo assotador.

            2. Item més mana lo dit molt magnífich Governador, que null hom ne neguna persona hom o dona no gos comprar de la cassa damunt dita d’aquí avant e dins lo dit temps, sots pena de perdre la cassa, e de pagar de ban vint sols sens tota gràcia e mercè.

            3. Item més mana a tota persona de qualsevol ley, condició o stament sia, que hage camps, vinyes e horts en lo terme de la ciutat, que no gosen lansar pedres, terra ne herbes, ne neguna brossa ne ronyes en los camps públics, sots pena de vint sols. E si és catiu o cativa, e pagar no’ls porà o no volrà, pendrà cinquanta assots, e pagarà lo assotador.

            4. Encara més mana lo dit molt magnífich Governador que, tots aquells qui han les damunt dites possessions, qui hagen gitades pedres ne de les damunt dites ronyes, que dins tres dies primers vinents les ne hagen levades dels dits camins, e lansades en lo loch acustumat, sots la dita pena.

            5. Item més mana a tota persona, qui hage empriu en alguna cèquia de aquells, qui travessen negun camí reyal, qui sien en lo terme de la ciutat, que aquelles degen tenir ubertes, sots la dita pena.

            6. Item més mana, que nul hom ne neguna persona no dega lavar ne fer lavar bugades, draps ne fil ne neguna roba, que dir ne anomenar se puxa, en la dita cèquia, qui va fins lo Terradet, ne en aquelles fer parades per lavar, ne en aquella altra cèquia, que va vers l’hort de Na Jòrdia, ne en aquella qui parteix dels llavadors de Sant Antoni e va per lo camí d’Inca ensus, que és de la tanda de la Pabordia, sots pena de vint sols per cascuna vegada, de les quals haurà lo terç lo denunciador, e si és catiu o cativa, e pagar no’ls porà, prenga XXV assots, e pagarà lo assotador.

            7. Item, que negun hom ne neguna persona no gos fer famer ni bassa de fems dins negun hort o possessió per los camins públichs dins spay de XXXV passes, sots pena, ja en lo capítol contenguda per cada vegada, que atrobats hi seran. E que tots quant vuy n’hi ha, que dins spay de sis jorns los hagen levats, sots la dita pena, del qual ban haurà lo terç lo denunciador, observant tots los altres capítols, qui són en la «casa dels Bans», ja cridats per los altres honorables Governadors passats de totes les dites casses e coses damunt contengudes. 

Comments