Conversa entre Isidre i el Rector

Bm-1844-6.5


           Isidro. Tengue molt bon dia, Sr. Rector. ¿Com ho pasa V.?

       Rector. Be, gracias á Deu. Dias ha que vos desitjava veure, per sebre si es veritat lo que se m’ha dit de vos, de que m’escandalizau sa parroquia sembrant moltas heregías.

        Isid. ¡Jo heregías! Deu men guard! Que vengue aqueix guapo, veyam si mo dirá á la cara. Pero diguem V. ¿amb be que consistexen aquestas heregías?

           Rect. En que deis á donas y altres que no vos saben respondre que sé jo cuantas cosotas contra sa confessió sacramental.

           Isid. Axó sí qu’es veritat; y no pens per axó ser heretge ni haver sembrat cap heregía.

          Rect. Jo no sé quina casta de gent corra vui en dia. Neguen á boca plena y fan burla de sas veritats de fe, y en es mateix temps no volen passar per heretges. Y ben lluñ d’axó á l’hora de la mort voleu ser tenguts per catolics, y ser enterrats com á tals. Fins amb axó seguint, com á fals dexebles, s’exemple de vostro mestre Volter. No entenc que sia axó, que en vida vulguen ser una cosa, y en la mort un’altra. Axó mateix prova que sou uns embusteros formals en tot cuant deis contra sa religió, pues deis lo que no creis. Si estaseu ben persuadits de sas vostras opinions, no vos en arrepentiriau en aquella última hora de sa vostra vida; encare que pocs son ets que se aprofitan d’aquest arrepentiment forsat per convertirse y demanar perdó á Deu. S’arepentexen y rabian, com fan ets condemnats. Jo mai he vist, ni oit, ni consider possible, que un catolic á l’hora de la mort s’arrepentesca de serhó, que vulgue ser impío, ser tengut per heretge y inimic de sa religió qu’ha profesat en vida. Y ¿per qué aquexa diferencia? perque descansant en sa paraula de Deu y de sa seua iglesia, sempre ha tengut per cert lo que nos enseña sa fe; y puntualment en la mort es cuant aquesta certitut se li presenta en major claredat: y es un gran consol y fonament de se seua esperanza. Tot al contrari esperimenta s’impío: no pot entónces colorar ni disfrassar sa falsedat d’ets sistemas y locuras qu’ha seguit. Y con veu qu’es temps se li acaba, li apareix que ja no té temps de penitencia, y axí rabia y mor amb totas sas señas de reprobat. Entengauhó d’una vegada: cualsevol qui no vol creure tot lo que la Iglesia romana, única vertadera, nos mane creure com á cosa de fe, no es catolic, es un heretge, y en cuyo estat es impossible sa seua salvació.

Comments