Contracte rural

Bm-1514-7.4

          E primerament que vós, dit Thomàs Ladó, siau tingut a fer tots los conreus de dita posesió, tant de sembrar com de xermar e goretar, e totas altres despases que per dits conreus seran mester, tot a despasas vostras que jo no vull entrar en despases ningunes e asò tots anys en la forma següent, durant dit arrendament.

         Item que per dits conreus vos do dos bous e tres vaques ab dos braves e hun brau, lo qual bestiar rebreu a Sent Miquel primer vinent astimat e, lo cap del temps, lo.m tornareu astimat lo que proseyrà de dit bestiar. Més havant del que aureu rebut de dita astimasió vull s’age a partir per mitat e lo que vindrà per part vostra de dita mitat, sia en fecultat mia de aturar-le.m e pagar vós la astimasió d’equel. Enperò, si dit bestiar o part d’equell durant dit temps morrà, lo que Déu no vulla, vull s’aje a perdre per mitat.

        Item que per dits conreus vos do huna rella, dos axades de restell e dos destrals; la qual farementa l’ajau a tornar del modo l’eureu rebuda e tots anys vos l’ajau a fer dobar a despeses vostras durant dita companyia.

         Item que vós siau tingut per dit temps leurar e axermar e sembrar tot l’olivar, so és, que de dos tanques o tres que són fasau que, com la huna serà sembrade, l’altre sia goretade e no puga astar ninguna tancha més de hun any o dos que no sia sembrada ho goretade de dos relles o cultiva e so durant dita companyia per dit temps. E vull que tots anys cade hu pos la mitat de la levor que sarà mester per dits conreus e, del que se proseyrà dels fruyts, s’ajen a partir per mitat en l’era bel y betut. E per semblant vull que lo derer any m’ajau a dexar tant goret com aureu rebut lo primer any e ab tantes relles. E més vull que tots los fruyts que de dita posesió axiran vajan tots per mitat durant dita conpanyia.

         Item vull que en lo temps de l’oli vós siau tingut ha fer tot l’oli a despesas vostras tot lo que sarà mester per fer dit oli que jo no vull entrar en despesas ningunas sinó donar-vos caldera per la tefone. Som emperhò de pachta, que jo so content de pagar lo ters de les dones qui.s logaran del que costarà de culir entès que, tostemps que serà pocha holiva, aquela ajau a fer culir ab les vostras dones, que an altres despeses jo no vull entrar sinó pendre l’oli del sefareig. E vull que tostemps que jo volré donar holives verdes o negres ho puga fer cens contredichsió alguna puys no sia més de sinch o sis fent-les culir a despeses mies e so tots anys enperhò no pugau husar de dita fecultat de donar ni vendre a ningú sens lisènsia mia sinó pendre lo que aureu mester per vostra case, asò durant dita conpanyia per dit temps.

         Item que la vinya vós siau tingut, tots anys, podar e cavar y majencar e fer CL caps de morgons e tot lo que dita vinya se proseyrà tant lo vi com la fruyta vage tot per mitat e so tots anys durant dita conpanyia per dit temps; e gordar dita vinya; e tostemps que vós no sereu en dita vinya, lo que és dit, jo puga logar hun home a despeses vostras per conrar dita vinya.

          Item vull que lo tregí vaje per mitat, so és, que jo us do tres àsens, los quals se astimaran e lo cap del temps los me tornareu astimats; e si bèstia alguna se perdia, lo que Déu no vulla, haje perdre per mitat lo treginer; se pagarà en aquest modo: que de tres pars de la soldade jo.n pagaré huna part e vós les dues la despase anirà per mitat, so és, que jo donaré la mitat del forment, so és, quotra quorteras e no altre cose per lo treginer de la despasa. E totas les altres despeses, que per dit tregí se faran, anirà per mitat e tot lo que de dit tregí se proseyrà, tant de lenya com de carbó, tot vaje per mitat. E vull que tostemps que jo volré donar tres o quatre somades de lenya totes semanes, ho puga fer sens contredichsió alguna; vós, enperò, no pugau husar de donar ni vendre a ningú, cens lisènsia mia. E vull que no pugau talar ni fer talar puis alzines cens lisènsia mia, sinó alà ha hon jo diré e so durant dit temps. E vull que vós siau tingut ajudar-me tostemps que jo volré enpaltar hulastres e la gent vostra tant com enpaltaré.

                                                                                   (...)
Comments