Contracte d’arrendament d’una alqueria de Manacor

Bm-1394-7.4

           Molt honrat sènyer, yo he establerta l’alqueria an Guillemó Splugues de Sant Johan de Sisneu a set anys e a set esplets primer vinents, sots les condicions e pactes devall escrits.

             Primo que en lo dit establiment seran prestades al dit Splugues seixanta quarteres mitgeres, si mester-les ha, de les quals deu dar fermansa si les pren a coneguda vostra e darleshi ets a Sant Feliu primer vinent, les quals deu tornar dins tres anys, so és lo primer esplet que’y cullirà a Sant Feliu vint quarteres mitgeres, e al segon esplet les altres XX quarteres. Item al terç any les altres XX quarteres, e axí les devets cobrar. Emperò si per mort natural o per sa culpa desempara l’alqueria, que de continent sia legut a vós de haver lo dit blat.

            Item que en lo dit establiment hi meten quatre bous estimats a XXXVI lliures que vagen a son risc a que a Sant Michel primer vinent los degue assegurar covinentment e si no’u feia, que en aquell cas vós lo forsàssets que us tornàs los bous o lo preu d’aquells e si’ls assegura que al cap de VII anys vos torn semblants bous o lo preu, so que vós més amarets. Emperò és entès que si los dits marit e muller per llur culpa o mort natural desemparassen la dita alqueria, en aquell cas sia legut a vós de haver de continent semblats bous o lo preu d’aquells.

            Item que en los dits anys ell dega podar, cavar la vinya quascun any e exobrir duas vegades dins los dits VII anys, e en lo darrer any lo esplet de la vinya romanga a vós. Emperò que vós haiats aquella a costahir[1].

            Item que si dins los dits anys negun dampnatge se feia en culpa sua en la dita alqueria e habitació que ell fos tengut de tornar e reparar ab les sues pròpies messions, però que si obra hi creixia en la dita habitació o hi cahia que no fos culpa sua, que no’n sia tengut de tornar-ho ell, mas vós si mester era per son estatge e ell en la dita habitació lo molí de sanc. E vos que us hi aturets dues cases al vostro servei e empriu, so és, les dues cambres qui estan de front, e que us do palles al vostro servei a les vostres bèsties que manaríeu, però en lo molí que no’y puga molre sinó a son propi ús e despesa.

            Item que ell no puga ne dega tayar fusta ne fer tallar de ullastre sinó a son propi ús e despesa de aradres e axí mateix de fusta de polls sinó ab llicència de volentat vostra si doncs no era necessari a la habitació de metre-hi qualque biga e si’ns ha que hage a dir e denunciar a vós o a procurador vostra.

            Item que si en la dita alqueria són necessaris de remendar e escurar les cíquies que hi són, que en aquell cas si lo dit Splugues hi met dos hòmens e vós dos, e si ell un vós altre, dins VIII jorns o XV serà fet sius volets.

            Item que al darrer any sia tengut de sembrar la meitat de les terres o menys si’s volrà, mas no més a la una part de la alqueria e no a partides ne a trossos per fer-hi goret e aitant palles com hi atrobarà al present vos dega lexar al darrer any, so és, la pahissa plena.

            Item que de la dita alqueria farà delme complit de blat de verema, de lli, de canamàs e de llegums al senyor Rei e a mossèn lo Bisbe e a vós, e darà premeia al Rector.

            Item que en lo dit establiment li seran lexades bótes, quatre o sinc, de mena e lo cup e que les torn segons que les pren al present.

            Item que en la dita habitació dega ell ab sa muller e companya estar o habitar e fer foc per tots los dits set anys e vós que no´y degats tenir catiu o cativa o altre estatger dins los dits set anys si doncs adés al present no’u fets estrò lo blat sia cullit.

            Item que al darrer any sia tengut de lexar hort, so és, les terres que dintre hi són per la forma e manera que adés està ne és sembrat en guisa que hi romanga a fer goret aitanta terra com hi ha ara, so és, mitge quarterada de goret alats de la vinya e dues relles en tal manera que s’hi puxa hortar.

            Item de la sínia si rompren cadufos que al darrer any los se’n pugue adur[2] o vós los haiats a satisfer lo preu que valran.

            Item que us dege fer de pensió tots anys sinquanta vuit lliures de reials de Mallorques menuts entre dues pagas, so és, la meitat a sant Miquel e l’altre meitat a Nadal aprés següent. Emperò és entès e declarat que si lo dit Splugues no assegurava a Sant Miquel qui ve primer vinent a coneguda vostra los bous e que vós vos ne haguéssets a manar los bous o pendre les XXXVI lliures que gens per açò no li sia minvada ne diminuïda la pensió de les dites LVIII lliures, ans les hage a fer ab bous o sens los bous.

            Item que si lo dit Guillemó Splugues l’alqueria o part d’aquella a establidors que la pensió que se’n haurà prengats vós e no ell e axí mateix que si ell no conrava l’alqueria o no’y fos bastant a pensionar-la en aquell vós puscats e us sia legut de pensionar-la e aquella pensió pendre e haver en paga prorata de les LVIII lliures de la dita pensió.

            Item més avant que si lo dit Splugues venia les pastures de la dita alqueria, que lo preu que se’n haurà prengats vós en paga prorata de la dita pensió e si no les venia que les puscats vendre reservada al dit Splugues que netia haurà a son propi ús. Encara més que si lo dit Splugues establia lo hort, la pensió d’aquell prengats vós axí mateix en paga prorata de les dites sinquanta vuit lliures.



[1] Corregim acostahir.

[2] Corregim a dur.

Comments