Constitucions del monestir de Santa Margarida

Bm-1320*-7.5

               R

[1] per la gracia de Deu, bisbe de Malorches. A les amades en Xprist files, Prioressa e a tot lo couent del monestir de senta Margarida en la Ciutat de Malorches. Salut e benedicció en lo Fil de la Verge gloriosa. Per so car sots una regla a nostre Senyor seruir uolets, un cor e una uolentat auer deuets en Deu. E per so iusta cosa és que ab una uolentat en obseruancia de religió siats. E que la unitat qui deu esser dins lo cor se mostre defora per costumes, axí com pus complidament podra esser obseruat e en memòria retengut. E per so trametem-uos escrit con deiats uiure, e neguna no·y pusca res metre ne mudar. Sobre aquestes coses la Prioressa pusca dispensar ab les sors, con eyla conexerà que fassa a fer. E eyla us de les dispensacions ab si matexa con les altres sors. On per so que Nos puscam conformar pau e unitat en uos e en lo uostre monestir e orde, aquest libre de les costitucions con deiau uiure uos trametem. E uolem que tostemps les obseruets uos e aqueles que uendran apres uós, e aquestes no·us obliguen a colpa, mas a pena, si no·u fayen per manament o per menyspreament. E ha tres distinccions en aquest libre segons que’s segueys en les robriques.

            La primera distinccion conten.

            

            De la regla, so es de les costitucions de sent Augusti.

            De l’offici de l’esgleya.

            Cant se deuen enclinar.

            Cant reheben lo cors de nostre Senyor.

            De les suffragis dels morts.

            Del deiuni.

            Del meniar.

            De la col·lacion.

            De les malautes.

            Quantes uegades se deuen enclinar.

            De les uestedures.

            De la tonsura.

            Del silenci.

            De la forma de les dones a reebre.

            De les nouicies.

            De la profession.

 

            La segona distinccion.

           

            De la leu colpa.

            De la greu colpa.

            De la pus greu colpa.

            De la molt pus greu colpa.

            D’aqueles qui ixen del orde, qui son dites renegades.

 

            La tersa distinccion.

           

            De la eleccion de la Prioressa.

            Del capitol.

            De les officials.

            [D’aqueles qui uan defora].

            De les possessions.

            [Dels frares clerges e conuerses].

 

             Aquestes son les Costitucions de Sent Augusti les quals deuen obseruar aquels e aqueles qui son del seu orde o de la sua regla.

             1. La regla de Sent Augusti es que tots religioses uiuen de sots una regla ensems e sots una profession ab honestat de uida e caritat e ab concordia, e deuen aquela regla obseruar fermament per tostems.

             De l’offici de l’Esgleya.

             2. L’offici dels frares preicadors deuets tenir axi de matines con d’offici de dia, e no·y podets res metre de nou.

            3. Quan oiran lo primer senyal, les dones leuen-se, e diguen Pater noster [aqueles qui no sabran letres. Aqueles qui seran letrades, a les festes, diguen Canticum graduum e les matines e totes les hores].

            4. Puys ogen la missa, si doncs la Prioressa o la maior no dispensa ab alcuna, qui agués a fer.

            5. Diguen [les hores miganament, ne trop alt ne trop bays, per amor que les altres no perden lurs oracions, e diguen los] psalms a espau e distinctament e tot l’offici.

            6. [En temps que les dones no deiunen, ligen aquela lisso: Fratres, sobrii estote et vigilate etc. a la completa, e la Prioressa o la maior digua: Adiutorium nostrum. E feta la confession e dita la completa del dia e de senta Maria, diguen: Salve regina. E aquela qui tendra la senmana don de la salpassa, la qual fenida e dit lo uers: Dignare me laudare te etc. e la oracio dita: Concede nos etc. diga la maior: Fidelium anime per misericordiam Dei requiescant in pace. E puis diguen: Pater noster et Credo in Deum. E asso aytambe deuen fer ans de les matines del dia e de la prima. A la missa estien girades al altar, sino can alcuna cosa diuen al cor e can seen.]


[1] Correspon al nom de Ramon Corsavino, Bisbe de Mallorca.

Comments