Compendi de la Doctrina Cristiana

Bm-1900-6.4


El Credo

            Crech en un Deu, Pare, totpoderós, creador del cel y de la terra. Y en Jesucrist, únich Fill de aquell, Senyor nostro. El qual fonch concebut per obra del Esperit Sant, y nasqué de María Verge. Patí baix del poder de Pons Pilat. Fonch crucificat, mort y sepultat. Devallá als inferns. Ressucitá al tercer día d’entre los morts. S’en pujá als cels, y seu a la dreta de Deu lo Pare totpoderós. Y de allí ha de venir per judicar els vius y els morts. Crech en lo Esperit Sant, la Santa Mare Iglesia Catòlica Romana, la comunió dels sants, la remisió dels pecats, la ressurrecció de la carn y la vida perdurable. Amen.

(...)

 

El vici

            P. ¿Quin contrari té la virtut?

            R. El vici.

            P. ¿Que cosa es vici?

            R. Un hábit o costum que inclina l’ánima a pecar.

            P. ¿Com se contreu aquest hábit o costum?

            R. Se contreu a forsa de pecar.

            P. ¿Quins son els vicis oposats a la prudencia?

           R. Dos: la imprudencia, qui es causa de que un obra sens considerar el fi que s’ha de proposar, o sens prendre’ls medis que deuría; y la prudencia de la carn, que tot ho encamina al nostro profit temporal, encara que enganyant sutilment al proisme.

            P. ¿Quals son los vicis oposats a la justicia?

           R. La injusticia, qui nos fa voler lo d’altri ab perjuy seu, y la justicia sobrada, que nos fa voler que cada un tenga lo que li toca ab dany de la caridat.

            P. ¿Quins son los vicis oposats a la fortalesa?

          R. Dos: la covardia, qui sens prou motiu nos atura de obrar be; y la temeridat, que sens necessidat nos esposa a perills manifests.

            P. ¿Quins son los vicis oposats a la templansa?

           R. Dos: la destemplansa, qui nos fa usar ab excés de lo qu’agrada als sentits; y la insensibilidat, qui nos priva de qu’usem de lo que necessitam per la nostra conservació.

Comments