Coloma Rosselló: Valldemossines

Bm-1911-1


OLI I OLIVES

           L’amo està content. Ve de fer una volta pes lloc, i ha contemplat ses oliveres, que s’esbranquen de tant de fruit.

           —Bona anyada— ha exclamat entrant pes portal forà.

           —Ala, rossa!— diu sa madona, fent sa mitja, as temps que escampa una faldada d’ordi, que a picades se disputa un aixam d’aviram— Enguany hi aurà botonada i cordoncillo. Això si s’oli ret a vuit, perquè abans de pensar en joies mos hem de rescabalar dets anys magres que duim endarrera.

           Sa fia dets amos és, efectivament, rossa com es blat madur. Es sol ponent fa lluir sa llustrosa cabeiera amb tons metalics; i sos uis blaus, on neda una llagrima, no s’alcen des telers que té a sa falda, per agrair a sa mare tal promesa.

           Més que joies, que ·n té de més, voldria es consentiment de sos pares per poder estimar, cara alta, a son adorat torment.

           Dins s’immensa clastra no ·y ha sa quietut d’ordinari. Es pareier major, ajudat per s’oguer, estaranyinen sa tofona, fent fugir ses rates que ·y han campat per sos respectes durant tot l’any. Sa paia de sa llitera s’ha renovat, i sa granera ha deixat lliure de brutó es trui.

       A un recó s’acaramullen ets esportins nous, i baix de sa vigilancia de sa madona se netetgen ses piques i reguarts, assegurant-se es muntants.

           S’espiga s’ha ensabonat, untat sa premsa, fregat sa sumola, rutlló i tramutja; i, de dins es bací, tret una niarada de cussons que ·y anà a depositar na Perla.

          Sa tafona, dependencia tant important en temps de s’oli, quant ha servit s’abandona i es converteix en magatzem de tota quanta inutilidat i porqueria ·y ha a una possessió. Així és que, abans d’entrar-hi es tofoners per posar-la en marxa, cal fer grossa netetjada.

           Estam en plena coïta.

          Quinze, vint o...coranta dònes i atlotes s’apinyen baix de ses veies i descomunals oliveres. Totes estan alegres...canten, i llurs riaies són una nota de vida i goig d’aquells comellars ombrivols.

           L’amo jove sempre està de broma, i no és massa exigent. Majorals hi ha que sols no ·ls-e deixen alçar es cap.

         Es paners es buiden continuament dins es sacs. Com que ·y ha grosses solades, i ses mans van bellugadices en un moment s’umplen.

          Tot-om està de gaita. Per paga es temps es complau en ses cuïdores: no ·ls ha clivellat sa pell amb ses gelades, i es sol deixa caure sos raigs, cernuts com polsina d’or, per entre es brancam espès, grisenc i afiligranat, damut llurs cossos, ajudant-los a fer bullir sa sang jove.

(...)

Comments