Carta de Francesc Terrades a Joan Vic, bisbe de Mallorca

Bm-1590-4

           Carta a l’illustrissim y reverendiss. senyor don Joan Vich y Manrique Bisbe de Mallorca, y del concell del Rey nostre señor lo Doctor Francesch Tarrades.

            Entenent les males noves, (mon señor Illustriss.) que de la peste lo mes de Juliol vingueren de Barcelona en aquesta nostra terra, sperant que se avien de millorar, cada dia han anat mes crexent y aumentant. E conciderant jo aquell antich y vertader refrañ, tant usat entre nosaltres, Quant veuras la barba de ton vehi cremar posa la tua a remullar. Aparme segons me dicta la raho, que essent nos tant eminents estos perills per la vehindat de Cataluña, avem de star esvallats ab los ulls uberts y les orelles altes, obviant quant humanament se pot esta afflictio nons entre per nostra casa. Y perque desitje jo emplear totes mes forçes en ajudar a ma patria (encara que detengut en remediar molts malalts axi richs com pobres; y affligit sempre, e turmentat[1] del mal articular) ab lo poc que Deu nostre señor per la sua bondat me ha comunicat de aquesta nostra art, y sciencia de Medicina, y de la experiencia que he alcansat en trenta y dos anys (los millors de la mia vida) me ha aparagut valer a ma dita patria, en cas que fos menester (lo que Deu per la sua misericordia no vulla) ab aquest breu Compendi de la peste: ab lo qual se puga armar contra de aquest cruel y commu inimich, imitant en alguna manera a V.S. Illustriss. qui com ha bon pastor perpetuament se occupa en ajudar a sos philigreses, axi en lo spiritual predicant, y confessant, visitant y remediant, moltes secretes necessitats spirituals, com encara en lo corporal, subvenint los pobres y menesterosos. Y perque aquest meu y poc traball fos mes communicat, y vingues a noticia de tots, ha convengut se estempas, y isques en publich, debaix lo auxili y protectio de V.S. Illustriss. (encara que ab temor y vergoña per esser cosa minima) pero ab confiansa, que puys ha acostumat V.S. (inimich capital de la ociositat) per la sua gran virtut, y singular benignitat, valer y afavorir no sols a sos antichs y afectats servidos, mas encara com emparo y refugi a tots los qui se exerciten y traballen en sos studis en utillitat de la Repub. no dexera de acceptar aquest servey, y donarme animo y occasio pera servir ab altres y majors coses a V.S. Illustriss. lo qual Deu omnipotent conserve molts añs, y guarde vida y stat ab molta salut a son sanct servey, y utilitat de les nostres animes que governa.



[1] Corregim turmentar.

Comments