Carta a l’amic Joan d’Artà

Bm-1848-4


            Artà 17 Abril de 1848

 

            Amigo Juan: he rebuda una carta eb duas fechas, una de 20 Mars y una de 12 Abril. Me he alegrat de la bona salud de què disfrutau, y en particular de ton pare cuya cama temia no pronosticàs mal resultad.

            Veig eb satisfacció las vendes de pinar, però no eb tanta la del gorà, però axò tal vegada et donarà molt, si se verifica el tracto. En lo que en dius, verificada la vende del asa, et veig que pots dispondre de 1750 y tal vegada més, segons me ha esplicat el teu cuñat Antoni Ramon, eb cuya partida consider que ja no tens necesidad de vendre immobles per satisfer els atrasos del teu jarmà difunt; perque si realment no bastan, ya no es molta se falta y en pocs interesos poràs satisfer eb breus tems.

         Se repugnància que ton pare mostre en las vendas de tafona y fàbrica yo consider y entenc com a per cert, que no és perque ell no conegue que lo més convenient és despendre-se de un immoble tan innecesari com és la tafona, sinó que és per salvar el seu honor y es del seu fill autor de ditas fàbricas; y per lo meteix, suposat pugués dispondre de la cantidad espresada, som de perè que te espreses que las tens venals.

            No som de geni de aconseyà tacanerias, perque per totom són baxas, y més per personas de honor, però sí de aconseyar molta vigilància, cuydado y economia domèstica diària. No vui dir emb axò que aya observat superfluidad ni mala administració, però veig com un misteri que no entenc. Consider es pago des dots, ses moltas contribucions, però veig una família, encara que numerosa, sense vicis, sense luxo, qui té molt de tot y no solament no prospera, sinó que encara, si es pot dir, disminueix.

          Yo pasaria per el desitg que tenc, pasaria aquí a fer-vos una visita però veig una calamidad que se mos amenasa y no estic perque en tròpia fora casa. Yo crec que dins breus tems porem veure ahon terminarà. Déu sia servit escoltà es clamors de ses personas piadosas.

         Air a la tarde, venint de veure el canp en vaig aturà a conversà eb algunas plaseras reunidas a un portal, totas de gente non sancta, compresa la meva jermana, allà tayaven a costa d’altri y entre altres cosas en digueran que havia poc tems que havia entrat es metje Lliteras emb un señó en sos calsons vermeis (aquellas bonas donas no se alegran de calsons vermeis), a poc tems pesà el Ecònomo, y al punt el tenguérem an es nostro rol·lo; llengos fresques comensaren a preguntar-li del (...) y al entretant surtí el metje eb el compañero y yo vaig sentí una veu qui digué: “Vat allà el señó Geroni”. En vaig jirà y veig el teu cuñat Antoni Ramon. Luego me·n vaig anar a ell. Dexàrem es metje y mos ne anàrem a casa; el vaig increpà perque no era vingut dret a casa y a tu perque no l’havias enviat, a lo que en contestà que tu no sabias que ell fos en Artà: que respecta que en esta vila ey havia tan bona proporció de una fonda es metje hey havia acompañat y quedava molt satisfet. Dexant aparte els oferiments ingènuos se es quedat en la fonda; no et dic lo setisfet que està de veure el bon efecta que fa la primera medicina perque ell serà es portador de esta carta y se informarà viva voce. Y si ell fos vingut tres dias més prest, euria trobat en la metexa fonda un metje inglès que em tengut sis mesos encara que tres mesos qui no sabíem qui era; y segons es metje Lliteras y es bons oficis que ha fets és un gran metje, però cabalment se·n era anat es dia antes per no tornà, però pereix que Lliteras a après molt.

            En fin, dóna las mevas memòrias a tots es de esa casa, y si se tronada se mitiga, mos vorem dins es maig.

            Ton amic,

                                    Terrasa

Comments