Carestia de blat

Bm-1748-2.1


Déu pos per intersesor,

qui és el major de la glòria,

perque em don una memòria,

com va tenir Salomó;

perque pugua dexar jo

del temps una moratòria.

 

1748 fonch any de nesessitat,

y de molta esterelidat,

perque de gra anava fuit,

molts duyan es ventre buit,

jo no sé com em campat.

 

Com vengué davant Nadal,

varen fer denunciar,

de Mallorca tot es gra,

una pasada reyal,

Jesús y quin any tan mal

qui serà viu ja no au dirà.

 

Varen aforar es blat,

s’ordi y[1] es llegum,

y tenian un costum,

com anàvem a ciutat,

pa negra y recollat,

lo mos mostravan de lluny.

 

De veura gent qui clamava

era cosa molt de plorar

ab sos doblers en se mà

mantaniment no se trobava

y molt compassat se donava,

perque poguèsem surar.

 

Tots es forns eran tancats

y de un en altre corrien

qui menos traballs tenien

quedavan aconsolats,

y es pobres desdixats

Déu sab la fam que patian.

 

Qui demanava sis pans

li’n donaven un y encara,

considerau una mare

carregada de infans

si devian faltar plants

y pesar gros a son pare.

            (...)

Ja havíam vist anys dolents

qui primetjava de pa

per enguany tal exemplar

no crech que’s fos vist de temps

que es amichs y es parents

no’s porian ajudar.

 

De veura gent adalada

totom en tenia esglay

mos donavan pa de mastay

de blat, ordi y sivada

o que mala temporada

Déu fase que no torn may.

 

Es Balle y es Regidor

ses vuytenas mos partian

devés las deu cada dia

ab molta perfecció

era cosa de terror

veura se fam que hay havia.

 

Quant la gent era aplagada

a llivell de dur-se’n pa

ells a las horas deyan no ni ha,

hay quina pena tan sobrada

no’m poríam testar.

 

No hay via què cuynar

ses favas eran manudas

bé cercavan ses caygudas

cercant de si y de allà

no’s poden acomparar

ses misèrias que hay agudas.

 

La gent haver de patir

és cosa molt llastimosa

Santa Eugènia gloriosa

vós sou qui’ns au de asistir

y ja mos importa tenir

una anada poderosa.

 

Com a pobre me oblich

a declarar mos errós

lo añy és estat lliguiós

y se fam és desenemiga

para axò totom que diga

Bonjesús perdonau-mos.

 

Si algú està enteresat

qui ha compost aquest paper

han de entendre que és oller

un pobre desmenotat

en pleneol és estat

s’inventor qui las va fer.

 

Es principi asentat

esto no lo vullas ignorar

sempre as a Déu pregar

ja may vingua tal nesesitat.

A Déu Pare omnipotent

misericòrdia vull suplicar

ab un gran arapantiment

para porer-la alcansar.

 

No tenim que més buscar

de hont mos ve la nesesitat

procura a dexar el pecat

y el instant allívio has de trobar.

A Maria Santíssima acudiré

penedit y confessat

y luego conseguiré

remey en la present nesesitat.



[1]  Substituïm i per y.

Comments