Capítols per al bon govern del gremi de picapedrers

Bm-1674-7.5


                  Primo que per quant de temps immemorial se acustuma en Offici. Concedir licentia de treballar a qualsevol encara que no haja estat a carta, y ha enseñat la experientia que los qui tenen dites licenties ya no es cuyden de mes perficionarse en dit art, antes be en la poca destresa y peritia que han alcansada van treballant no sols lo que sels ha concedit; pero encara excedexen en fer obres de maior primor i perill, com també los qui han estat a carta encontinent acabada aquella subexen a examen y per la sua poca pericia sels acustuma concedir molt limitat, los quals per discurs del temps excedexen de ordinari son limit de que redunda no sols el dany commú[1] per la poca mestransa tenen en les tals obres, pero encare continues quexas, y plets entre dit offici y dits confrares. Perço per alguntant atajar estos abusos, y prevenir que els qui se examineran sien mes aptes, se statueix, y ordena que de aqui al deuant nos puga concedir licentia de treballar a ningu, ni admetrel a examen que primer no hajan estat be y legítimament quatre anys complits encartat ab mestra picapedrer de dit offici, y si per qualsevol causa, via o rao, no cumplis dits quatre anys ab son mestre, degue fer recarta ab altre semblant mestra, fins haver acabat dits quatre anys, los quals finits degue treballar altres quatre anys com a fadri de dit offici, antes de subir a examen, ni obtenir dita licentia pera millor perficionarse en son art, tot lo qual adimplit podra subir a examen y no de altra manera: I sempre que el regimen de dit offici contrafassa a lo refferit incorrega en pena de 25 lliures per cade vegada de bens propris pagadora, applicadora, un ters al senyor Rey, altra al accusador y altra a la bossa comuna del offici.

           Item perquant al present qualsevol qui fassa carta de dit offici paga a la bossa comuna de aquell 5 lliures de carta. De recarta 5 lliures 10 sous y el qui se examina per son examen set lliures y estiga dit offici tan pobre y vexat que es difficultos el poder sustentar los carrechs a qué esta obligat, y per altra part los mes confrares de dit offici se tropien en suma miseria ab que es impossible el poder petcharlos ab talls, ni altres gastos: Perço per socorrerse lo dit offici de lo refferit, se estatuex y ordena que de aquí al devant qualseuol que vulla encartarse en dit Offici, haja de pagar per la carta vuyt lliures; per la recarta vuyt lliures deu sous, y per examen, tant si sera limitat, com a totes passades, haja de pagar cada examinat deu lliures, tot a la bossa communa de dit offici pera que se puga aquell restaurar y acudir a les sues obligations.

(...)

            Item per quant en dit offici sempre se ha estylat que els mestres qui han presos y encartats mossos los han tinguts tot el temps de quatre anys, com disposen los actes de les sues cartes mantenguts en se casa de menjar y beura y donantlos un dobler cada die, y de poch temps a esta part se experimenten molts abusos en esta observantia: pues hauent firmat lo encartament acustumen alguns mestres fer pactes ab dits sos mossos de que redunda continues questions entre los tals mestres y aprenents: Perço per assegurar dita obseruantia, y que los dits aprenents estiguen los quatre anys de la sua carta sots disciplina de sos mestres se estatueix y ordena, que de aqui al deuant, ningun mestre, ni confrare de dit offici puga fer altres pactes ab son aprenent a mes de los continguts en lo acte de son encartament y iuxta aquell lo dega tenir mantengut en se casa de menjar y beura y donarli lo dobler cade dia sens poderlo dexar, ni arrimar a altre mestre, sens fer recarta en dit offici, sots pena de tres lliures per cade vegade ques contrafera applicadores ut supra.

(...) 

            Item sots la matexa pena, se estatueix, y ordena que de aqui al devant, ningun confrare de dit offici, puga agobiar, ni dar feyna a mosso algu qui va fugitiu de son mestre, sens que primer no tinga expresa licentia de los sobrepossats, qui degan coneixer si se trobera o no iusta causa de exirse dit mosso de son mestre applicadora dita pena, ut supra.

            Item que de aqui al devant qualsevol trencador de pedra, ara sia de la present Ciutat ara sia de la Vila de Lluchmaior, en la qual hi ha gremi apart del de est offici qui novament anira en el coll den Rabassa o altra qualsevol part a trencar, qui vulgarment entre ells se diu regatar, tinga obligatio de pagar a la bossa comuna de dit offici vint sous, y quant ya del tot sabra trencar pedra que tindra ferramenta, en lo qual cas se presum voler ya treballar com a trencador destra, tindra obligatio de pagar tres lliures an el dit offici, com axi estiga accordat entre dits trencadors y dit offici, ab tal que sempre que qualseuol mestre picapedrer vulla anar a trencar pedra no tinga obligatio de pagar cosa alguna per quant ha ya pagats tots los drets a dit offici, axi de carta com de examen.

            Item per quant los trencadors de pedra de la Vila de Lluchmajor se desgregaren de dit offici y eregiren nou gremi a part, ab presidal decret dels 21 Abril 1663 eximintse de pagar la confraria a dit offici; y no obstant quels dihuen trencadors de la Vila de Lluchmajor, obtingueren facultat de porer anar a trencar a qualsevol part de Mallorca, y en dita conformitat venen a treballar en lo Coll den Rabassa, sens pagar dita confraria a dit offici a qui la paguen los demés trencadors a nels quals se fa notori perjui llevantlos la feyna, aquells qui no son de est gremi: Perço se estatueix y ordena, que de aqui al devant qualsevol trencador de Lluchmajor, axi que vindrá a treballar en lo Coll den Rebassa dega pagar la Confraria de 8 s. 8 a dit offici, y per el contrari sempre que qualsevol persona vaja a treballar y trencar pedra en Lluchmajor y son terma tindra obligatio de pagar la dita Confraria de 8 s. 8 a aquell gremi; y que en no ser puntuals en pagar dita Confraria, axi com entraran a treballar, puguen esser impedits y incorregan los renitents en pena de vint sous applicadors ut supra, no obstant el refferit presidal Decret obtes per los de Lluchmaior y qualsevols provisions en contrari de lo refferit. 

(...)



[1] Corregim comnu.

Comments